En la mirada d’un xiquet cap la curiositat d’un món sencer. Fins i tot pot contenir nítidament un esport de segles com és la pilota valenciana per l’atracció que tenen les explicacions del número u de l’escala i corda, Puchol II. El pilotari de Vinalesa, vestit com qualsevol jove de vint-i-nou anys amb sabatilles modernes, roba casual i abillat amb una motxilla taronja, es va convertir en professor per un dia en el col·legi San Rafael de la Pobla de Vallbona, un municipi que aposta de manera clara pel nostre esport mil·lenari amb la remodelació d’alt nivell que ha fet del seu trinquet.
Quan el pilotari va accedir a la classe de quart de primària, acompanyat de la tutora Inma i el professor de gimnàstica David, els xiquets i xiquetes no van deixar de mirar-li les mans, rasposes i maltractades per la vaqueta. Aquestes articulacions no van parar de moure’s per a acompanyar les explicacions, com si estiguera dins d’un trinquet i haguera de fer el seu millor rebot. Tots portaven un guant d’hivern convertit en palma, feta amb cartes i esparadrap, per a fer la pràctica. «No teniu excusa per a apuntar-vos al club de pilota de la Pobla», va ser una de les primeres frases que va pronunciar després de contar la seua experiència de compartir els estudis amb el futbol i la pilota quan era xiquet. «Vaig començar a jugar en els trinquets amb la vostra edat», va recordar quan es va apuntar al club de Vinalesa amb 10 anys després d’aficionar-se veient jugar al seu pare, el primer Puchol.
El veí de l’Horta Nord va començar presentant la pilota de vaqueta, fent-la saltar i donant-la als alumnes perquè notaren la seua textura i pes. Després va passar a explicar les diferents modalitats d’aquest esport i va comptar quina era la que ell practicava. També va relatar com tarda una hora en preparar-se la mà per a jugar. Aquest va ser un moment que va despertar més preguntes i el jugador va respondre amb els aclariments de les plaques de ferro, els coixinets i el guant de cuir que ell mateix es posa a la mà per a jugar. «La pilota ha de córrer pel palmell de la teua mà per a donar-li velocitat i que no faça mal», va contar sobre la tècnica de colpejar la vaqueta.
Els estudiants no perdien atenció i bombardejaven amb preguntes al que ja s’havia convertit en el seu ídol. Sobre el trofeu que més li agrada guanyar, contà que «la il·lusió més gran que he tingut és ser campió de l’Individual. És un somni complit perquè guanyar et convertis en número u». Sobre eixa mateixa competició també va dir que «la primera vegada que vaig jugar eixa final vaig perdre i vaig aprendre molt perquè sempre cal aprendre de les derrotes».
Després d’explicar l’essència de la pilota, tan pegada al nostre ADN i la nostra història, els alumnes van baixar al pati per a practicar amb els guants que s’havien fet dies abans. Amb una pilota d’espuma, Puchol va preparar dos activitats en les quals va ser partícip i va fer gaudir als estudiants.
No importava la dificultat de colpejar la pilota perquè la jornada va acabar amb un somriure davall de la mascareta i amb la fragància de la història de la pilota valenciana present entre xiquets i xiquetes de deu anys que demanaven autògrafs al seu nou heroi: un pilotari del segle XXI.
