Després d’una preparació centrada en el mà a mà, l’estiu del número u passa per combinar modalitats, competir en frontó i gaudir de les galeries lliures. Un element que el rest reclama per a tota la temporada.

Com dus l’estiu? Has descansat després d’alçar l’Individual?

Estic content per tot el viscut últimament. Han sigut uns mesos intensos, però amb alegries. He descansat mentalment. Llevar-me eixa pressió perquè preparar el mà a mà ocupa molt de temps. En l’àmbit físic, no molt. Sempre tenim partides, amb menys compromís, però has d’estar bé.

Eixa pressió és per voler guanyar?

És la que es fica u mateix. Sempre vols guanyar. És una pressió d’excés de treball. Ser rigorós en els entrenaments, a l’hora de cuidar l’alimentació i el descans. És un desgast continu. Has d’estar pensant que és el que em va vindre bé. Ara estic alliberat. Si tinc un dinar, puc sense problemes.

Abans de l’Individual vas comentar que el rival més gran eres tu mateix.

Crec que ha sigut així. Al llarg dels anys, m’he adonat que l’Individual són eixes sensacions positives. Mai és perfecte. Has de jugar amb els nervis, amb un rival que potser té el seu dia, amb el trinquet o amb les molèsties. Sempre jugues amb la ment, no ser recurrent en pensaments negatius. Per això dic que u juga contra si mateixa.

Ara estàs tornant a competir en equip. Es nota molt el canvi? Ja no depens tant de tu.

Es nota més al revés. Estic acostumat a jugar per equips i l’adaptació és més ràpida. Has de centrar-te en més coses perquè, per exemple, en el mà a mà no jugues tant a rebot i en trios has d’estar més pendent dels caps. Has d’anar polint-ho, però no és complicat. És diferent.

No sols canvies la forma de jugar, sinó que ara també has d’adaptar-te a una nova canxa amb el ‘Trofeu de Frontó EnerHi’ i combinar-ho amb altres modalitats. Et perjudica?

Cal entrenar-ho. Canvia la pilota, el bot, la canxa i l’estil de les jugades. Sempre perjudica canviar de modalitat. És important organitzar-se per a practicar. Al final, el ‘Trofeu de Frontó’ està espaiat en el temps i només dura un mes i mig. No puc centrar-me al 100% en entrenar a frontó. He de barrejar-los. El problema és passar de frontó a trinquet, perquè qui domina el trinquet, també pot fer-ho en el frontó. En les partides al carrer no hi ha problema.

Has guanyat el ‘Trofeu de Frontó EnerHi’ en sis ocasions, però des de l’aparició de De la Vega és seu...

Jugue per a guanyar-lo. Depén del calendari i més coses. Sempre disfrute jugant a frontó, però hi ha tantes circumstàncies... Els últims estius he vingut de preparar-me l’Individual amb tot el que hem comentat. Estàs fet pols. En frontó guanya el que més juga, el que més fort està i el que té més ganes. La preparació física no és la mateixa que amb el mà a mà. És una base on estic carregant i entremig tenim les altres partides. Es fa dur perquè hi ha recintes que són de frontenis, la calor, que vens de competir en galotxa... S’ha de lluitar molt.

Però ser el número u no és soles guanyar en l’Individual.

Sí. Ho intente demostrar, però no puc guanyar-ho tot. Cal veure en les condicions que estic. M’encantaria mantenir-me com estava en el mà a mà perquè podria plantar cara per a desplegar el meu potencial.

Tu no ets de donar-li importància als títols, però has notat que obtenir la Feninde ha tingut repercussió mediàtica? És història?

Sí, la gent m’ha donat l’enhorabona. És una llàstima que tinga tanta rellevància l’Individual, quan hi ha grans partides al llarg de l’any. El mà a mà té una cosa especial que fa que l’aficionat s’interesse més i li tinga més respecte i admiració. Estic agraït per aquells que em van veure. No sé si és històric. En números sí, però per a mi és més important que la gent recorde com juga Puchol II. Quan parlen de Genovés o altres mites, cap recorda quants Individuals tenien. L’atractiu està ací. Tot va junt, però el valuós és que l’aficionat vulga vindre a veure’t perquè al final, açò és un negoci i un espectacle.