«El patrimoni ens vincula amb el nostre passat, amb la nostra història i la nostra cultura», afirma la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València, Gloria Tello. És un referent, desenvolupa, per a la cohesió social -com negar el valor de la Senyera o de l’estàtua eqüestre del rei en Jaume en renovar anualment el nostre compromís com a poble?-, un instrument per a la formació de joves i majors -els monuments ens fan reviure el passat perquè han estat ahí, veient passar el temps durant segles- i un actiu turístic. Però a més, el patrimoni és un cos viu, una amalgama de béns que cada generació acreix en funció del seu codi de valors. Si abans eren els castells, les ermites o les creus de terme, ara són els pous de neu, els fumerals, els molins, els testimonis de la Guerra Civil i, de segur demà, hi haurà altres. Perquè, com déiem abans, el patrimoni és això que ens arrela amb el passat, la nostra herència.
Malauradament, reflexiona la regidora, «el patrimoni és fràgil i no està a recer de les inclemències meteorològiques ni molt menys de les agressions humanes. L’Ajuntament de València, conscient del problema, adreça els seus esforços cap a un doble objectiu: d’una banda, la restauració dels béns danyats per l’acció natural o pels actes delictius, i d’altra, la conscienciació envers el patrimoni com a bé i tresor comú, mitjançant la campanya Respecta València».
La campanya té molts fronts d’acció. El primer és la visibilització. El descobriment d’eixe patrimoni que sovint passa desapercebut: estàtues, fonts, bancs històrics, inscripcions, retaules i molts altres elements d’ornat públic que formen part dels nostres carrers, places i jardins i moltes vegades ni veiem. El Servici de Patrimoni Històric i Artístic té catalogats més de mil béns patrimonial d’aquest tipus, i el treball no ha acabat. El segon front de la campanya és la presa de consciència sobre el seu valor. D’ací els plànols interactius que s’han fet fins ara, dedicats al patrimoni històric i artístic que podem trobar als jardins del Real (Vivers), als de Monfort, a la Glorieta i el Parterre i al llarg del Jardí del Túria, i als que seguiran altres pels barris i per patrimonis específics (els béns industrials, els gràfics -dels rètols comercials i dels murals publicitaris de taulell-, les plaques de carrer antigues...) disponibles en valencià, castellà i anglés en la web www.cultural.valencia.es.
Però esta tasca no acaba ací, ja que es complementa en les xarxes socials de Cultura València per divulgar curiositats, plantejar reptes i, sobretot, animar a promoure entre el veïnat l’estima cap a estos béns. El patrimoni, com quelcom, ha viscut i interioritzat el patrimoni com la nostra identitat i, com no, també el vessant educatiu.
Conscients de la necessitat de treballar amb els adolescents, es van iniciar les gestions amb el Centre de Formació del Professorat (Cefire) de València per portar la campanya a l’institut i organitzar diferents cursos adreçats al personal educador. La tasca es posarà en marxa tan prompte quan la pandèmia ho permeta.
Com que, malauradament, amb l’educació no hi ha prou, el tercer gran front de la campanya és la demanda de col·laboració al veïnat. Amb més de mil béns per protegir i restaurar, és impossible tindre cura puntual de tots. L’explícit lema «Sou els nostres ulls» expressa la necessitat de comptar amb la col·laboració de tothom. En este sentit, són d’agrair els posts en xarxes socials que denuncien els atacs cap al patrimoni, perquè al capdavall fan escarni de l’agressor i adverteixen per a posar remei. Sempre que es puga.
Un alt cost en reparacions
De vegades, la reparació és gairebé miraculosa, com la de la deessa Ceres de les populars Alameditas, que un grup de desaprensius, sembla que durant un botelló en l’estiu passat, van destrossar sense miraments.
Reparar el patrimoni vandalitzat no és barat. Per això la campanya Respecta València dona a conéixer el cost de les actuacions. No com una propaganda sobre les inversions públiques, sinó perquè els contribuents sàpiguen el que consta tanta actitud incívica.
Potser alguns diran que davant el vandalisme només serveix actuar amb mà dura. I, possiblement, calga explorar esta via amb més insistència i insistir a les forces de seguretat, com a competents en la matèria. En les societats democràtiques, però, l’educació i el civisme no és una opció, és un camí indefugible que cal repetir una vegada fins altra, amb l’esperança que la llavor acabe arrelant a poc a poc. Per això, l’Ajuntament de València clama: «Respecta València, és pel teu bé».
