Una de les principals recomanacions per a previndre els contagis de COVID-19 és incidir en la ventilació dels espais tancats i aprofitar al màxim l'aire lliure, a més de l'ús habitual de la mascareta i de la rentada de mans amb regularitat. Per això, i complint amb les instruccions de la Conselleria d'Educació per a 2020-21, els centres educatius fan classe amb les finestres i portes obertes, mesura que se suma a la distància interpersonal que guarda l'alumnat que no està en un grup «bambolla» (generalment, a partir de 2n de Primària).
No obstant això, esta mesura que no suposaria cap problema a l'estiu, comença a generar preocupació conforme avança la tardor. Es tracta d'un assumpte que els xiquets i les xiquetes comenten a casa i que alguns consistoris, com el de Paiporta, ja han començat a tractar amb les seues comunitats educatives, com ha publicat Levante-EMV esta setmana. Així mateix, des de la Federació d'AMPA Gonzalo Anaya, constaten que es tracta d'una «preocupació que els han traslladat diferents associacions de mares i pares», que temen que «vindran els refredats»; mentre que sindicats com el CSIF avisen que «els centres no estan preparats per al fred».
En alguns casos, els escolars s'abriguen en classe i van «amb diverses capes de roba», com recomana un centre de València. En uns altres, com en un col·legi de la Safor, l'AMPA ven jaquetes polars del centre, perquè l'alumnat les utilitze en classe.
Cal tindre en compte que a la Comunitat Valenciana ja hi ha municipis que han baixat dels 10 graus a primera hora del matí. Sense anar més lluny, el dijous de la setmana passada, les temperatures mínimes de tot el territori es van registrar a Ademuz (9,9 graus) i Utiel (10,8 graus) i en tots dos municipis just a l'hora d'anar al col·legi (8.40 i 9.00 hores, respectivament). A més, en el cas dels instituts, l'alumnat inicia les classes pràcticament de nit, sense temps que el sol haja caldejat les aules.
No obstant això, ventilar és fonamental: permet disminuir l'emissió i l'exposició dels escolars a les partícules en suspensió, també anomenades aerosols, susceptibles de contindre virus, i que s'acumulen en l'aire.
"Una problemàtica evident"
Rubén Pacheco, president de FAMPA-València, assegura que hi ha una «problemàtica evident» per «dos factors impossibles de quadrar: la ventilació per a frenar el virus i el fred»; i avança que hi haurà un moment en el qual siga «inviable mantindre les finestres obertes», per la qual cosa és «d'absoluta necessitat» trobar-hi una solució satisfactòria.
En concret, el pla de contingència per a la nova normalitat als centres educatius (de 31 d'agost), detalla que «s'han de fer tasques de ventilació de manera més freqüent a les aules, i per espais d'almenys durant 10-15 minuts a l'inici de la jornada, en finalitzar, durant l'esplai, i sempre que siga possible entre classes». Això sí, apunta que «sempre que les condicions meteorològiques i l'edifici ho permeten» caldria «mantindre les finestres obertes el màxim temps possible i intentar no crear corrents forts d'aire».
A este text, se suma la recent Guia per a ventilació a les aules —publicada esta setmana i elaborada pel CSIC i l'Associació Mesura, d'àmbit estatal i amb la col·laboració de la Conselleria—, que dicta que encara que «el risc zero no existeix, com millor siga la ventilació, menys risc de contagi hi haurà».
El document recomana la ventilació natural (en concret, la «creuada», obrint portes i finestres de costats oposats ja que, en cas contrari, «en molt poques ocasions s'aconseguix la ventilació suficient»).
Si la ventilació natural no és suficient, el text proposa utilitzar «equips extractors o impulsors individuals amb un cabal d'aire adequat»; o purificar l'aire amb equips amb filtres HEPA. «La solució final pot ser una combinació d'opcions: per exemple, es pot combinar ventilació natural i purificació», es detalla, encara que aclarix que no es recomanen ni els ionitzadors ni els aparells de producció d'ozó.
Així, davant de les noves evidències científiques, des de les AMPA demanen, d'una banda, que es revisen i s'adapten les instruccions ja existents (com la d'agost) i que la guia nova no siga una recomanació, sinó «un manual d'ús obligatori» per a tots els centres per igual —«sense crear desigualtats ni un marc ambigu»—, per la qual cosa han de posar-se «els recursos per a poder aplicar-la al 100%».
En este sentit, demanen que el Govern faça una nova «aportació extraordinària als governs autonòmics, finalista, per a implantar els mecanismes necessaris a les aules» i garantir així la ventilació, quan no siga possible tindre finestres obertes per les baixes temperatures.
Per la seua banda, des del sindicat CSIF també consideren necessari actualitzar els protocols i demanen a la Conselleria «que instal·le purificadors d'aire i filtres de partícules d'alta eficiència als centres».
La Conselleria estudia casos puntuals
La Conselleria d'Educació estudia «solucions possibles a casos puntuals que presenten alguna manca de ventilació natural». Fins a este moment, i amb tota la prudència, les fonts de la Conselleria asseguren que els protocols «estan funcionant i les comunitats educatives estan aplicant-los de manera impecable», i recorden que, en tots els casos, se segueixen «les indicacions científiques i sanitàries». «És per això que, amb la voluntat d'avançar-nos i trobar respostes a hipotètics escenaris, hem col·laborat amb el CSIC en la realització de l'informe», en el qual es posa «especial èmfasi en la ventilació natural com a element més eficaç». Segons el departament de Campanar, i com es pot llegir en la guia, els dispositius de renovació d'aire es recomanen «exclusivament per als casos puntuals en els quals puga haver-hi dificultat de ventilació», no de manera generalitzada.
