Les restes humanes de l'edat de bronze que es trobaren en 1975 a la cova del Barranc del Garrofer, en el vessant meridional del massís del Mondúver i molt pròxima a la més coneguda cova del Parpalló, han parlat més del que s'esperava. Després de ser depositades a València pel grup d'espeleologia Hogar Cid, un estudi elaborat ara ha permés concretar que aquells ossos, que daten de l'edat del bronze, van ser cuits i presenten marques que determinen que la carn i la medul·la van ser consumides per altres humans. És a dir, que fa uns quatre mil anys, en aquesta zona, es practicava el canibalisme, i no amb caràcter ritual, com s'ha vist en altres llocs, sinó per la necessitat de menjar. Era «canibalisme gastronòmic».
Aquest fet, que per a la majoria dels mortals podria ser una anècdota, constitueix una autèntica revelació en el món de la ciència. Joan Negre, director del Museu Arqueològic de Gandia, indica que, fins ara, aquella pràctica de menjar-se entre els humans en l'edat de bronze només s'havia constat, a la península Ibèrica, en un altre jaciment, el de la Cueva del Mirador, a Atapuerca. I, per a més detalls, només en altres dos assentaments humans d'Europa, a la República Txeca i a Eslovàquia, se sospita que va poder produir-se, en aquest mateix període, el canibalisme per a alimentar-se, encara que sense evidències tan clares com en els casos espanyols. L'estudi sobre els ossos de la cova del Barranc del Garrofer de Gandia permet determinar l'especejament i esquarterament d'almenys set individus, dels dos sexes i de totes les edats, per a poder ser consumits.
Amb aquests reveladores i sorprenents dades, l'equip d'investigació, integrat per l'antropòloga física Ángela Pérez, de la Universitat de Granada, l'arqueòleg Pablo García-Borja, de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, i el mateix Joan Negre, es procedirà a recopilar tots els detalls i així publicar-los en una revista d'àmbit científic i acadèmic, la qual cosa permetrà que els especialistes analitzen les dades.
Segons van assenyalar ahir els responsables de l'estudi a aquest periòdic, hi ha molts interrogants sobre el motiu que va portar aquelles comunitats humanes al canibalisme, però és possible que tinga relació amb el trànsit que es va produir entre el final del calcolític i l'inici de l'edat de bronze, quan es produeix la irrupció de grups humans, pertanyents a la cultura yamna, procedents de la conca del riu Volga, que discorre des del centre cap al sud de la Rússia europea i que desemboca al mar Caspi, fet constatat recentment mitjançant estudis sobre l'ADN publicats en la revista Science.
Encara que els ossos «gandiencs» van ser trobats en 1975 i depositats al Museu de Prehistòria de València, va ser en 2008 quan Ángela Pérez es va fixar en unes estranyes marques, fet que li va traslladar recentment a Joan Negre i que va permetre l'estudi en profunditat que ara ha revelat l'inesperat detall del canibalisme.
Una «ruta de la humanitat»
Aquesta nova troballa no només posa una altra cova de Gandia en el mapa de l'evolució de la humanitat, sinó que, més significatiu encara, accentua l'entorn del Mondúver com a referent d'aquests estudis sempre apassionants. Des de la cova del Bolomor (Tavernes), que està permetent conéixer aspectes de l'«home» en un període que es remunta 400.000 anys arrere, fins al santuari del paleolític europeu que és la cova del Parpalló (Gandia), passant per Meravelles (Gandia), Puntal del Gat (Benirredrà) o Malladetes (Simat) es dibuixa un itinerari digne de formar part d'una ruta divulgativa per a trepitjar aquells espais que, en definitiva, han sigut bressol de l'espècie humana en diferents moments del passat.
