El grup de delictes econòmics contra l’Administració de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha acreditat, pas a pas, el presumpte pelotazo urbanístic d’Eduardo Zaplana quan encara era diputat i portaveu del Partit Popular al Congrés dels Diputats. Una operació immobiliària fora de tota lògica comercial que presumptament va fer guanyar al també expresident de la Generalitat 3,4 milions d’euros en una simple operació de compravenda d’un solar.
Però no era qualsevol solar. Es tractava d’una parcel·la a l’exclusiva urbanització La Finca de Pozuelo de Alarcón, construïda a partir dels anys 80 per l’empresari Luis García Cereceda, mort l’any 2010. A La Finca han residit personatges com Cristiano Ronaldo, Alejandro Sanz o el capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa.
Tota l’operació immobiliària es va dur a terme a través de l’empresa Costera del Glorio, SL, representada per Joaquín Barceló, amic de la joventut de Zaplana, membre de la penya El Picarol i ex-alt càrrec del Consell en l’àrea de Turisme i de Terra Mítica, el projecte faraònic impulsat per l’excap del Consell.
La compravenda de la parcel·la de La Finca es va iniciar mitjançant un contracte privat entre Costera del Glorio SL —representada per Joaquín Barceló— i Urbanizadora Somosaguas, SAU per a la compravenda d’una parcel·la amb edificació per 2,1 milions d’euros, que es pagarien en set terminis: el primer de 192.924,88 euros i la resta a raó de 320.539,90 euros.
Confirmació del pelotazo de Zaplana en els anuaris
La confirmació que Zaplana estava darrere d’aquesta operació urbanística ha sigut ratificada per la Guàrdia Civil per diverses vies. Una, gràcies les agendes, des de 1995 fins a 2017 —excepte l’any 2000—, confiscades a l’exministre al seu despatx de Telefónica.
Es tracta de reunions que estarien relacionades amb la compra de la parcel·la de La Finca a les quals van assistir, segons va reflectir Zaplana en la seua agenda, el mateix exministre, l’empresari Luis García Cereceda, el periodista Luis Herrero i Joaquín Barceló, identificat com a Pachano en les anotacions.
Aquesta troballa va ser el que va motivar la declaració, davant de la Guàrdia Civil i en seu judicial, del periodista Luis Herrero (amic de Zaplana i conseller d’una de les empreses de Cereceda) i de Joaquín Torres, l’«arquitecte dels famosos», que va dissenyar la urbanització i era un estret col·laborador de Cereceda.
Tots dos van confirmar, en les seues declaracions, les sospites que els investigadors del cas Erial tenien en aquest assumpte. Que la compravenda del terreny a La Finca va ser una operació especulativa que suposadament va permetre-li a Zaplana guanyar 3,4 milions d’euros.
L’objectiu inicial, però, semblava que era un altre, ja que, segons va revelar Herrero als investigadors del cas Erial, la intenció inicial era adquirir un habitatge amb unes característiques concretes i que tinguera piscina per a facilitar la rehabilitació sense eixir de casa del fill de Zaplana i Rosa Barceló, mort en 2011. Encara que la compra del terreny mai es va arribar a liquidar. L’empresa de Barceló, Costera del Glorio, SL, va fer tres pagaments a l’empresa de Cereceda: 192.924,88 euros el 4 de gener de 2005; 329.563,10 euros el 4 de gener de 2006; i 340.285,16 euros el 4 de gener de 2007.
Una part d’aquests fons tindrien un origen il·lícit, ja que la Guàrdia Civil ha pogut acreditar que una part d’aquests diners procedia d’un compte particular de Barceló a nom d’una altra mercantil, Medlevante, a la qual la família Cotino va ingressar fons des de Luxemburg mitjançant l’empresa Imison International.
Finalment, el 23 de maig de 2007 l’empresa Costera del Glorio cedeix els drets sobre la parcel·la urbana i la unifamiliar a la urbanitzadora que li l’havia venuda dos anys abans, però per un preu molt superior. Urbanizadora Somosaguas va pagar a Costera del Glorio 4.313.844,93 euros, segons la factura requisada a Joaquín Barceló durant el registre del seu habitatge. Una operació que, en només dos anys, va generar una plusvàlua de 3.451.071,79 euros i que Zaplana i Barceló hauran d’aclarir en seu judicial.
