L’Ajuntament de Nàquera va donar suport, en la sessió plenària d’ahir, a una moció de l’oposició per a demanar la reversió de la immatriculació que l’Església va realitzar de l’ermita, tan apreciada, dedicada a Sant Francesc d’Assís, després de la publicació, per part del Govern, d’una llista completa de matriculacions que va fer l’Església i que el consistori desconeixia. Hui en dia, veïns i veïnes d’aquesta localitat del Camp de Túria recullen signatures per a donar suport a aquesta sol·licitud i ja en duen més de 1.500.
Segons el Registre de la Propietat de Massamagrell, l’ermita està matriculada, des de l’any 2010, a nom de l’Església. Levante-EMV informava, la setmana passada, que el consistori ha iniciat ja l’expedient de recuperació patrimonial perquè aquesta localització torne a ser de tot Nàquera. Això és pel fet que, en el primer registre de propietat del qual es té constància, l’ermita figura a nom de l’Ajuntament, abans que de l’Església.
Des que es va conéixer aquesta situació i segons han explicat fonts municipals, les reunions per a tractar el tema s’han succeït entre els tècnics municipals d’urbanisme del consistori i l’equip jurídic, amb l’objectiu d’avançar amb pas ferm en la recuperació de l’ermita de Sant Francesc d’Assís. “Ho posarem tot de la nostra part per recuperar el patrimoni de tots els naquerans”, va remarcar el regidor de Patrimoni, Alejandro Ricart, sobre els tràmits ja iniciats per a retornar l’ermita inaugurada el 15 d’octubre de 1922 a l’Ajuntament de Nàquera.
Fa uns dies, en aquest mateix periòdic, l’alcalde, Damián Ibáñez, afirmava que “la meua obligació és recuperar aquesta església com a bé patrimonial. A més, en aquesta ermita, tenim un retaule de Bonifacio Ferrer d’un valor incalculable, a més de ser el lloc on celebrem noces i batejos i les nostres festes més importants, amb la pujada i la baixada de Sant Francesc d’Assís en romeria”.
Ningú la va registrar, era dels veïns
L’ermita va ser una construcció feta pels avis i besavis dels naquerans, a la qual cada u hi va aportar el que tenia. Des de les terres mateixes fins als materials i la mà d’obra. Això va ser a principis del segle XX: en 1912, va haver-hi una primera construcció que es va esfondrar només un any després. Així que, en 1917, va tornar a posar-se en marxa el projecte, que va acabar en 1921. Només un any després, ja hi ha imatges que mostren les aglomeracions de gent al voltant d’aquesta, en un monticle de la Serra Calderona amb unes vistes privilegiades de l’entorn.
“En aquell moment, ningú es va recordar de registrar-la, perquè era dels veïns, sense més. El rector anterior a l’actual, Joaquín Llorens, en 2010, va anar a registrar-la a nom de l’Església”, explica l’alcalde. Des d’aleshores, ha estat immatriculada a nom de l’Arquebisbat de València, sense que ningú se n’adonara.
