Un camp al centre de la Marjal de Pego-Oliva, envoltat de tarongers en flor i d'aigua. Allí té Carlos Sendra el seu hort. Cultiva hortalisses i alfals per als animals que cuida. Ahir, en arribar a l'hort, li va caure el món.

«Això no ha sigut un senglar, ha vingut tota la manada, els pares i les cries», va assegurar ahir Sendra en declaracions a Levante-EMV, mostrant les petjades de la presència d'aquesta espècie invasora en tot el seu camp.

Sendra va reconéixer que ja els coneix, «sempre han vingut, però últimament venen molt». I va afegir «es veu que fan la ronda, no queda res allà per a menjar (assenyalant un altre camp) i venen al meu». 

Però el gust dels senglars encara és selecte. Les cebes no els agraden. Així i tot, han arrancat tots els plançons. Carlos i el seu nebot havien plantat unes 12.000 cebes. Algunes estaven ja amb la grandària per a collir-les, la majoria encara no tenien el diàmetre necessari. 

«Tot s'ha perdut», es lamenta Sendra, qui a més augura que durant aquesta nit tornaran «i acabaran d'arrasar el camp».

Amb tristesa, Sendra narra com va aconseguir que el seu nebot s'implicara en el cultiu de l'hort. En un any com el passat, amb la pandèmia, el jove es va quedar sense treball i després de parlar-ho va començar a cultivar. Sendra va posar la inversió i el seu nebot la mà d'obra. Però en l'agricultura es depén de molts factors, quan no és l'oratge són les plagues. La de senglars ha passat per damunt d'aquest xicotet projecte de vida.

Aquest agricultor de la Marjal creu que es podrien habilitar punts concrets per a alimentar els senglars i aposta per tindre'ls en recintes tancats per a evitar que isquen i arrasen tot el que troben.