La directora general adjunta de la Fundació «la Caixa», Elisa Durán; el secretari autonòmic de l’Agència Valenciana de Turisme i president de CACSA, Francesc Colomer, i el director de CaixaFòrum València, Álvaro Borrás, van presentar ahir les obres que Inma Femenía i Anna Talens —dues de les artistes valencianes amb més projecció internacional— han creat expressament per a CaixaFòrum València i que s’instal·laran de manera permanent a l’Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Segons va anunciar Durán durant la presentació, es preveu que CaixaFòrum òbriga les seues portes a València el juliol de 2022 i acollirà, en els seus dos espais per a exposicions, sis mostres a l’any amb obres procedents dels seus fons propis d’art contemporani i d’institucions culturals com el Louvre, el British Museum, el Pompidou o El Prado.

La instal·lació “Arc al cel”, d’Inma Femenía, se situarà a l’interior de l’edifici Àgora. Es tracta d’una proposta artística dissenyada per a CaixaFòrum València que s’integra i dialoga amb l’ecosistema natural i orgànic creat per l’arquitecte Enric Ruiz-Geli a l’interior de l’edifici dissenyat per Santiago Calatrava.

És, com defineix l’autora, una escultura “immaterial i intangible” que aprofita la llum solar i reprodueix un espectre cromàtic que es defineix com el fenomen òptic i meteorològic de l’arc de Sant Martí. “Hi haurà un sistema òptic que descompondrà la llum quan entre per les vidrieres i que permetrà veure-ho”, va explicar Femenía.

Un “arc del cel” i un “palafit” per a una Àgora de ciència-ficció

En “Infraleve”, la seua exposició a Bombas Gens inaugurada en 2020, Femenía ja reflexionava sobre l’impacte lumínic en les nostres vides i “com els espais públics estan condicionats per la llum digital de les pantalles”. Ara, amb “Arc del cel”, l’artista de Pego busca reproduir “les emocions i els significats” que transmet el fenomen òptic de l’arc de Sant Martí, ja que, quan el mirem, “podrem intuir el caràcter icònic de paisatges utòpics”. D’aquesta manera, representa la combinació d’art, de naturalesa, de ciència i d’arquitectura que l’artista ha interpretat com l’essència de CaixaFòrum.

La instal·lació, situada a 30 metres d’altura, aprofitarà la llum natural que banya l’edifici a través de la claraboia i només serà visible els dies amb llum solar directa; això farà que parega un fenomen natural. Per això, l’“Arc al cel” estarà subjecte a factors com el transcurs del dia, les estacions de l’any i, fins i tot, la participació de qui l’observe. “Cada visita podrà veure aquesta obra d’una manera diferent: segons on se situe, podrà veure’l d’una manera o d’una altra”, va destacar Femenía.

Un “arc del cel” i un “palafit” per a una Àgora de ciència-ficció

Un temple agrícola

Ja a l’exterior, la protagonista serà la instal·lació “Palafit”, d’Anna Talens. L’artista de Carcaixent proposa una escultura que té com a referent l’arquitectura agrària pròpia dels ecosistemes aquàtics de la Mediterrània. Es tracta d’un palafit daurat de secció triangular que Talens concep com un “temple agrícola” on “retrobar-se amb la naturalesa com una nova religió”. Una instal·lació “pensada per a recordar i sacralitzar la manera de vida dels agricultors de l’albufera, l’arquitectura de la qual es remunta a temps prehistòrics”.

L’espai i el contrast de la seua proposta amb el paisatge de Calatrava és fonamental en la creació i interpretació de “Palafit”. “No podria entendre el projecte sense comprendre on estarà”, va explicar ahir Talens, que assegura haver-se plantejat el projecte com una “investigació”.

Resident a Berlín, l’artista va contar que “la primera sensació que tinc quan arribe a la Ciutat de les Arts i les Ciències i veig els estanys és pensar en la història fructífera i tràgica de la ciutat, en els arrossars i l’albufera. Els palafits, va recordar, són construccions històriques anteriors a les barraques, construïdes sobre l’aigua. La seua reinterpretació com a obra artística permet reflexionar sobre aquestes no només com a element del passat sinó “com a imatge de futur” d’una ciutat que té “moltes qualitats naturals” i que té “una autoestima pròpia a la terra”.

La instal·lació d’Anna Talens al llac de l’Àgora.

Per això, “Palafit” se situarà sobre els estanys d’aigua que envolten l’Àgora, enfront de les graderies de darrere de l’edifici. L’obra de Talens serà a “escala humana” i cerca el contrast amb la grandària del “temple” dissenyat per Santiago Calatrava. A més, les graderies conviden a la contemplació, la conversa i el “pensament”.

Durant la presentació de tots dos projectes, el director de CaixaFòrum València, Álvaro Borrás, va destacar “la projecció internacional, la joventut exultant i el talent indubtable” de les dues artistes valencianes. Borrás va subratllar la capacitat de totes dues instal·lacions —dues obres que “ens obliguen a deixar arrere el concepte tradicional de l’escultura”— per a donar-li identitat a un espai “orgànic que genera una atmosfera pròpia de la ciència-ficció”.

Elisa Durán, per la seua banda, va assegurar que tant “Arc al cel” com “Palafit” es convertiran en “obres emblemàtiques” de la col·lecció de la Caixa, com ja ho són el mural de Sol Lewitt al CaixaFòrum de Barcelona o el jardí vertical de Patrick Blanc a Madrid. La diferència, segons va subratllar Durán, és que aquelles són obres d’artistes “que no són del territori” i, en el cas de l’Àgora, tant Talens com Femenía són nascudes a la Comunitat Valenciana.