Sagunt ha retut homenatge, hui, als quatre saguntins empresonats i assassinats al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen durant la Segona Guerra Mundial: Ramón Agustí, Juan Bautista Barberà, Francisco García i Andrés Villaplana Rius.

La seua lluita per la llibertat i el seu horrible final a les mans del nazisme i el feixisme s’han recordat en una jornada molt especial, el dia oficial de l’homenatge als espanyols deportats i morts en camps de concentració i a totes les víctimes espanyoles del nazisme, una data en la qual, aquesta vegada, se celebren els 76 anys de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen-Gusen i els 82 anys dels afusellaments a Sagunt de 27 veïns de Puçol, ja acabada la guerra.

Entre gestos d’emoció, la consellera de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, i l’alcalde, Darío Moreno, han presidit un acte en el qual s’ha entregat a familiars de les víctimes els “taulellets de la memòria” amb els quals la Generalitat va sumar-se, ja fa temps, al moviment Stolpersteine, amb el qual es recorda, a tot el món, els noms de les víctimes dels camps de concentració nazis.

Com ja va ocórrer en 2017, quan Sagunt va recordar aquestes víctimes per primera vegada i va col·locar diverses plaques en la seua memòria a la plaça Glorieta, una veïna ha pres la paraula en nom de les famílies per a agrair “aquest emotiu acte” i reconéixer que, per a ells, “sempre és un orgull que la memòria dels nostres familiars continue viva”.

Prèviament, l’historiador José Manuel Palomar ha recordat les principals dades biogràfiques d’aquests veïns nascuts, la majoria, a escassos metres de l’ajuntament “i que van viure en les seues carns l’horror nazi”, com va destacar el regidor de Memòria Històrica, Guillermo Sampedro, que ha conduït una celebració que també ha reunit altres alts càrrecs dels àmbits autonòmic, provincial i municipal, així com representants d’associacions memorialistes.

La consellera Rosa Pérez ha remarcat l’“obligació de continuar aquesta lluita i fer un món millor” i que aquests actes “no són de nostàlgia, sinó de justícia” amb persones “les biografies de les quals són lliçons de vida i testimoniatges de coherència”. “Ara lluitem amb els mateixos valors”, ha dit, a més de considerar que “la bèstia ha tret el cap” i destacar que “el feixisme va ser derrotat, però no en tots els costats, ni per sempre”.

L’alcalde, Darío Moreno, també s’ha expressat en una línia similar. “El nazisme ens pot semblar molt llunyà, però no és així. 9.000 espanyols i espanyoles ho van viure en carn pròpia. Darrere de cada un d’ells no hi ha una xifra, sinó una vida truncada per l’horror. I és important que ho expliquem”, ha dit el socialista, que ha remarcat, a més, que, “davant dels missatges racistes i xenòfobs” que s’han arribat a escoltar a Espanya recentment, “ens correspon estar en peu, barallar contra els missatges d’odi, oferint batalla davant de comportaments que ens són acceptables en una societat que es vol assentar en la igualtat i la fraternitat”, ha afirmat en un acte celebrat just després de les eleccions autonòmiques de Madrid, en les quals la formació d’extrema dreta, Vox, ha guanyat un escó. “Aquests projectes són molt necessaris perquè serveixen com a garantia contra l’horror i la barbàrie, sobretot en aquests temps que corren, i més des d’ahir”, ha subratllat el regidor Guillermo Sampedro.