Les Falles 2021 seran una realitat el mes de setembre, llevat que circumstàncies sanitàries ho impedisquen, com podria ser el cas d’una paralització brusca de la vacunació (no prevista) o l’aparició d’una soca perversa (quelcom que no es desitja). Així ho ha confirmat l’Assemblea de Presidents per quasi unanimitat: un 93 % dels vots a favor: 308 dels presents. 18 hi han votat en contra i s’han registrat 4 abstencions.
L’assemblea ha transcorregut amb algunes crítiques, suports, preguntes i proclames. Amb el dubte de què passarà si no s’aconsegueix la immunitat o si aquesta és imprescindible i amb retrets a la carta que s’ha enviat a les comissions sobre la possible pèrdua de les subvencions. Però amb un clar desig de recuperar una litúrgia festiva que tothom troba a faltar. I amb aquesta mescla de sensacions es va aconseguir el beneplàcit quasi general a l’hora d’alçar la cartolina del vot.
La reunió ha començat amb una sorpresa: la presència de l’alcalde Joan Ribó. No és gens habitual l’assistència d’un primer edil en una assemblea, però les circumstàncies tan extraordinàries van obligar a donar la cara. En el seu discurs, va agrair els esforços realitzats per les comissions i el comportament general durant aquests mesos. I va instar a votar “sense pressió. Les decisions sobre les Falles han de ser compartides, com vam fer al març, després al maig i el mes de gener d’enguany. No hi ha una decisió perfecta. Cada una té riscos i complicacions, virtuts i beneficis, però la festa la fan els fallers i són ells els qui han, heu de decidir. Donarem suport a la vostra decisió i açò no va ni de guanyadors ni de perdedors. No és una batalla per qui té la raó. Sou lliures de triar”.
Carlos Galiana va recordar que els festejos s’emmotlaran a les normatives sanitàries i va confiar en la immunitat de ramat a mitjan setembre. I va tornar a reiterar que, fora d’aquesta finestra de dates, hi havia poques opcions i la festa se n’anava ja al mes de març de 2022.
Va suavitzar la interpretació de la carta que es va enviar a les comissions, la que advertia de la possible pèrdua de la subvenció i la retirada de les falles de Fira València. Ara reiterava el condicional: “La meua responsabilitat és informar. Hi ha moltes falles, que estan a Fira València, que volen tornar a l’activitat. No dic que Fira València obligarà a retirar les falles, però pot passar”. I de les subvencions, més condicional: “Es llevaran? No, però he fet les consultes i l’assessoria jurídica haurà de dir si s’ha complit l’objecte de la subvenció o no. La meua responsabilitat era informar-ne”.
Però a col·lació de la carta en qüestió van arribar les principals crítiques. Com la del representant de Lleons-Poeta Mas i Ros, que la va titlar de “lamentable”. “Independentment del que votem. És flagrant que s’amenace d’aquesta manera. No hi ha fonament jurídic que ho sostinga. En les bases de la convocatòria, s’assenyala que l’obligació és realitzar l’activitat objecte de l’ajuda. Concessió per la construcció dels monuments. L’objecte es compleix. En anar a Fira València es constata que l’objecte es compleix”.
“La carta incita a condicionar el vot. Això no ho pot fer la JCF. Cap president és insolidari, perquè fa un any i mig que treballem com a negres. No puc permetre que se’ns amenace o se’ns diga que som insolidaris”. “Tant de bo isca la proposta, perquè ho necessitem, però no es recuperarà la seua credibilitat com a junta directiva”.
Va haver-hi comissions que van anunciar el vot negatiu, com Camí Nou de Picanya: “Les Falles no és això: imposició, extorsió i coacció. És un problema de forma. Les cartes sobre la taula des del minut u. No ens heu donat l’oportunitat”. I, després d’anunciar que és més important la salut, va anunciar que votaria “no”, “però acatarem el que diga la majoria”. O Arxiduc Carles-Xiva: “Ací ens estem jugant si són unes falles dignes i segures i, com no ens garanteixen en quina situació sanitària estarem, votarem que no”.
Galiana va prendre la paraula per a contestar, donar raons, agrair suports o queixar-se que “ací passem d’herois a vilans en zero coma”. Va reconéixer que “necessitem tornar als casals. Necessitem més prompte la desescalada, però no és l’Ajuntament qui ho decideix”.
Sobre la immunitat de ramat, si s’aconsegueix o no, va contestar que “jo he escoltat el que han dit el president del Govern, el de la Generalitat... La consellera no ens ha posat una xifra, però la vacunació va a un ritme i tindrem més vacunats al setembre més que al juliol, perquè també vam posar aquesta data sobre la taula”. “Hem de fer un esforç per fer unes Falles segures”.
A continuació, a mà alçada, es va materialitzar el retorn.
No havia sigut l’última intervenció, però sí sentimentalment. La del president d’Exposició, Manuel Más: “El millor homenatge que podem fer als que ja no hi són és tindre les Falles més emotives de la història, les que la vida ens va llevar i que ara la vida ens retorna”.
I una ovació com a rematada quan va llegir-se el veredicte. Les Falles tornen. Si res ho impedeix. En versió estranya, però els ninots tornaran al carrer. Han passat 429 dies des que van emmudir (un president portava el compte).
