Els experts fa temps que alerten sobre una problemàtica creixent entre els joves que s’ha vist potenciada amb el confinament derivat de la pandèmia. L’addicció als videojocs preocupa i molt. Prova d’això és l’estudi desplegat per un equip de l’Hospital Provincial de Castelló, la Universitat Jaume I i l’Hospital General que ha analitzat el primer cas clínic en el món d’un menor que va haver de ser hospitalitzat durant dos mesos a la província de Castelló per l’abús dels videojocs.

La generalització de l’ús de les noves tecnologies en la vida quotidiana i l’oci ha tret a relluir potencials perjudicis de l’ús inadequat dels videojocs i la necessitat de tractament especialitzat en aquelles persones amb signes d’addicció conductual, segons confirma l’estudi publicat en Revista de Psiquiatría Infanto-Juvenil.

D’acord amb les conclusions de la investigació, les estratègies de prevenció aconsellen la necessitat d’una supervisió de l’ús que fan els menors de les pantalles, “establint límits clars i ben definits” i “fomentant la pràctica d’altres fonts de satisfacció”. També aposten per la creació d’espais d’interacció familiar per a gaudir d’activitats en grup i per la restricció dels dispositius a les habitacions dels menors.

Per a abordar el cas clínic, l’equip format per Silvia Márquez Arbués, de l’Hospital Provincial; Carla Ramos-Vidal, T. Álvarez-Núñez i Matías Real-López, de la Universitat Jaume I i l’Hospital Provincial; i Matilde Espinosa-Mata, de l’UJI i l’Hospital General de Castelló, tots ells del Programa de trastorn mental greu de la infància i l’adolescència, ha efectuat una revisió de les publicacions científiques fins hui.

Els símptomes que van portar a la decisió d’hospitalitzar durant dos mesos el pacient de Castelló, un menor adolescent amb addicció greu al videojoc Fortnite, incloïen l’aïllament en el seu domicili, el rebuig a les interaccions socials amb negació a acudir als serveis sanitaris, la inflexibilitat personal persistent, l’escàs interés pel seu entorn i una actitud molt selectiva en els seus gustos i amb activitats restrictives. El jove presentava alteracions en l’exercici de les activitats de la vida diària, en la presa del tractament prescrit a l’hospital de dia i en el ritme de son. A més, es tractava d’un menor amb un rendiment acadèmic previ molt alt. No obstant això, la família havia observat un major absentisme escolar i una ruptura dels horaris habituals de descans.

El tractament de l’adolescent ha precisat un abordatge intensiu multidisciplinari, en el qual s’ha treballat tant amb el pacient com amb la seua família i, alhora, amb la implementació d’estratègies d’intervenció com una reestructuració cognitiva, un desenvolupament d’habilitats personals, el maneig de contingències i l’establiment de pautes diàriament.

Aquestes tècniques li han servit per a “ser capaç d’apreciar les repercussions que l’ús del videojoc estava tenint en la seua vida diària”, segons ha explicat l’equip investigador, alhora que ha permés al menor “abordar el dol per la mort del seu familiar” i comprendre “com l’ús del joc va començar com un refugi per al seu malestar emocional”.

Un problema social creixent

L’estudi castellonenc aborda un problema social creixent. Els especialistes implicats adverteixen de la necessitat de parar atenció als comportaments dels menors, entre els quals se n’ha estés l’ús, atesa “la precocitat creixent en el seu consum”, especialment per “la falta de maduració en les funcions executives i cognitives durant l’adolescència”.

En el cas del popular videojoc Fortnite, destaquen dos aspectes del seu potencial addictiu: la imposició de terminis per a aconseguir els reptes de cada temporada i no perdre el progrés, i l’accés a plataformes de retransmissió en viu que mostren persones jugant mentre comenten les seues estratègies, segons els investigadors.

Altres països, com la Xina, comencen a limitar als menors l’accés a aquest passatemps en línia amb una nova llei que en restringeix l’ús a només tres hores setmanals i durant els caps de setmana. L’objectiu no és un altre que combatre la dependència creixent que generen els videojocs.