“Cobra una importància especial que puguem tornar a trobar-nos en l’hemicicle de l’ajuntament”, va dir l’alcalde Joan Ribó en la proclamació de Carmen Martín Carbonell i Nerea López Maestre com a falleres majors de València. I tant. Com que les imatges d’ahir, encara distorsionades per mascaretes, recintes estranys (el Saló de Cristall va ser l’escenari triat perquè els pares de les 26 falleres veren l’acte), absència de banda de música i algunes altres pedres que encara queden en el camí, van portant records d’allò que algun dia va ser. Entre això i res, qui vulga veure la botella mig plena, o fins i tot a tres quarts, té raons de sobra per a veure amb esperança el futur. No fa tant de temps, les Falles no tenien res, res, res. Ara ja tenen falleres majors i corts d’honor. I proclamades. I catifa, i guarda d’honor, discursos, atapeïments, expectació, dotoreig d’indumentària, escrutini d’expressions... La dinàmica quasi habitual del “falleramajorisme”, un element cohesionador i socialment indispensable perquè la festa tinga el nivell de qualitat que atresora.
Hi havia referències de sobres per a recordar que estem davant d’un nou temps. Que va començar no fa tant. “És inevitable pensar en tot allò que hem viscut els últims mesos. Moments d’anhels i il·lusions, però també de frustracions i decepcions. Finalment, l’esforç del col·lectiu faller, com el del conjunt de tota la societat, ens va permetre celebrar les Falles i tancar un cicle. I ho vam fer quan vam poder i com vam poder, amb la màxima responsabilitat”, va assegurar l’alcalde.
Però, alhora, va reprendre el discurs de “repensar la festa”. “La festa, com la societat que la celebra, ha de saber adaptar-se a un entorn canviant i ha d’obrir noves perspectives”.
“Afortunades i agraïdes”
En la proclamació de 2020, Consuelo i Carla van estrenar la fórmula de pronunciar elles també unes paraules. En aquesta ocasió, Carmen va apel·lar a la felicitat i la fortalesa. “Ens sentim afortunades i agraïdes per començar a viure un any de somni, possible gràcies a l’incansable treball i esforç de les diferents administracions i del col·lectiu faller, que han fet possible la celebració de les Falles al setembre. Unes Falles que han demostrat que falleres i fallers estem fets d’un material incombustible i etern, capaços d’alçar-nos davant de les adversitats i ser l’espill en el qual puguen reflectir-se totes les festes culturals a escala nacional i internacional”.
El mateix que Nerea: “Em sent com si m’hagueren tocat amb una vareta màgica i, després del malson de la covid, estiguera tornant a agafar color”. La fallera major infantil va voler recordar-se especialment de totes les falleres majors en 2020 i 2021, “per la seua força i esperit de superació”.
I, tal com es deia en les antigues maneres protocol·làries, amb l’ànima posada en el futur (que ànima, els fallers, en tenen de sobres), tot torna a començar. Quasi com si no haguera passat res. Encara que sí que ha passat.
