Cap guió, després de l’apoteòsic empat davant de l’Atlètic de Madrid, va escriure una altra catàstrofe del Llevant, però els de Pereira li van donar un gir dramàtic perdent l’oportunitat de donar un colp d’autoritat en la guerra per no descendir. Era el dia, el moment, el lloc i, fins i tot, el rival, a causa de la poca separació entre tots dos equips en la classificació a l’inici del partit, però la distància ja és més gran, igual que el pessimisme. L’empat davant dels del Cholo Simeone només va ser un miratge. El drama continua, la depressió augmenta i la por creix.
No obstant això, l’entrada del Llevant en el partit, malgrat que es va veure impulsada per l’ímpetu que suposa la urgència d’escalar posicions en la classificació, es va veure trastocada en ple tanteig de pulsacions entre tots dos equips. Germán, sense oposició després que Vezo es desentenguera del marcatge, va rematar, quasi sense despentinar-se, una pilota projectada des de la cantonada per Rochina que va acabar en la xarxa (0-1). Va ser el pitjor inici possible per a un equip que, més en termes emocionals que per superioritat, no va defallir.
Malgrat això, el Granada va ser qui va portar la batuta, qui va arraconar els de Pereira i va posar les cartes damunt de la taula, en uns primers quaranta-cinc minuts en els quals Molina va tindre la més clara en clau nassarita. El ‘23’, des de la mitja lluna de l’àrea, va rematar de volea, però Aitor va rebutjar la pilota després d’estirar-se de manera felina, acció que va recordar el porter que va meravellar en la seua irrupció en l’elit. No obstant això, Luis Suárez, en manera caçadora i instants més tard, va caçar un error flagrant de Clerc, l’enèsim del Llevant aquesta campanya. Va cedir per al seu porter i el ‘7’ del Granada, astut, hi va posar el peu per a superar el basc (0-2).
Soldado, inventor de la més perillosa dels de Pereira després de, sol davant de Maximiano, creuar un esfèric que va fregar el pal, va protagonitzar l’acció que va donar unes esperances per a retallar diferències que Sánchez Martínez va tombar per mitjà del VAR. Quan faltaven pocs minuts per a la conclusió de la primera meitat, Quini va derrocar l’atacant valencià quan va anar a recollir una pilota morta en l’àrea xicoteta, que es va quedar sense amo després que Maximiano li negara el gol a Duarte, però el ‘16’, per centímetres, va actuar en l’acció en posició il·legal.
Greu error de Campaña per a sentenciar
El daltabaix del primer assalt el va voler solucionar Pereira amb un canvi de dibuix i introduint tres homes sobre la gespa. El Llevant va portar les regnes, fidel a la seua mentalitat de ser verticals, però Bardhi va ser qui més va insistir. A més d’un De Frutos que va gaudir de dues bones ocasions, el ‘10’ va tindre les més clares. Ho va intentar arribant des de darrere, amb un tret a mitja distància i picant-li-la a Maximiano perquè la defensa nassarita el privara del gol sobre la línia, però no va ser el dia de ningú. Tampoc de Campaña, que, després de reaparéixer d’una lesió, va donar una mala passada que va interceptar Antonio Puertas per a encarregar-se de xafar la moral llevantinista amb una acció individual que va acabar en gol (0-3).
Orriols, bolcat i entregat en els moments en els quals els granota li van donar arguments, i hostil quan no va rebre motius dels quals enorgullir-se, va desallotjar, avergonyit, la seua parròquia, després de patir un altre revés d’autoestima, cansat de veure el seu equip entropessant amb la mateixa pedra i traumatitzat per sentir que el rumb continua inalterable. La crisi, malgrat l’esperançador empat contra l’Atlètic de Madrid, torna a instaurar-se al Ciutat de València.
