Li deien Juan Manuel Igualada i tenia 19 anys quan, fa 27 anys, la seua vida es va truncar. Estava fent el servei militar obligatori a Ferrol quan va patir un accident durant unes maniobres en direcció a Madrid. Va quedar atrapat en la pasterada de ferros i, a conseqüència de les terribles ferides que va patir, va quedar prostrat en un llit de l’Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla en estat vegetatiu durant 27 anys. Després de quasi 30 anys, l’últim soldat del servei militar obligatori d’Espanya ha mort.
La història de Juan Manuel és la història de Milagros, la seua mare. Des del moment de l’accident i del fatídic diagnòstic, Milagros s’ha bolcat amb el seu fill, el menut de quatre germans. No hi havia una altra opció. Juan Manuel va patir ferides greus al cap i els metges no van poder fer res per ell, ja que les proves no deixaven lloc a dubtes. Juan Manuel presentava lesions cerebrals suficientment greus per a diagnosticar que es trobava en estat vegetatiu persistent (EVP). I així durant 27 anys. Mantenia les seues funcions cardiovasculars, respiratòries, renals, termoreguladores i endocrines, així com l’alternança son-vigília, però Juan Manuel no mostrava cap mena de contacte amb el medi extern i cap activitat voluntària.
Un cas excepcional: 27 anys fent la mili
El cas de Juan Manuel és únic. El jove estava fent el servei militar quan va tindre l’accident que el va deixar en estat vegetatiu. No obstant això, el soldat no ha deixat d’estar vinculat a l’Exèrcit. És paradoxal. Des del moment de l’accident, l’Exèrcit es va fer càrrec d’ell i del seu tractament i així ha sigut durant quasi 30 anys. De fet, administrativament, Igualada ha continuat figurant com a soldat en servei militar obligatori, una situació administrativa en la qual va romandre per a continuar sent atés per la sanitat militar.
Al costat de Juan Manuel, la seua mare, que no va dubtar a pausar la seua vida per a fer-se càrrec del seu fill. Tots dos han format part de l’Hospital Gómez Ulla durant quasi tres dècades. La família no tenia casa a Madrid i Milagros ha fet miracles per a aguantar i suportar la situació. S’ha passat gran part d’aquests 27 últims anys a l’habitació del seu fill. Cuidant-lo, intentant interpretar els gestos dels ulls de Juan Manuel, buscant en ells algun senyal, algun signe de consciència i d’esperança.
