Ja no hi ha marge d’error. El Llevant UE es juga la supervivència en Primera en el seu partit de hui contra una Reial Societat que es troba immersa en la baralla pels llocs europeus. En el pitjor dels casos, els granotes quedaran vistos per a sentència i, fins i tot, podrien arribar ja descendits a la pròxima jornada al Santiago Bernabéu. Però, amb una victòria, dormirien a tres punts de la salvació, la distància més curta des d’octubre, just abans del transcendental Mallorca-Granada de demà. Un món de diferència entre la victòria i la derrota contra un rival que també necessita punts per a certificar la seua presència en l’Europa League i que encara somia d’arribar a la Champions.
La cita està marcada per un retorn molt esperat a Orriols: el de Roger Martí. Després de lesionar-se contra el Barça, el de Torrent no va poder jugar contra Granada, Sevilla ni València i reapareix conscient que el seu equip necessita el millor d’ell. La davantera, però, continua incompleta, a causa de la baixa de Soldado, fora de la convocatòria per unes molèsties als isquiotibials que van impedir que completara l’entrenament d’ahir. El ‘16’ s’uneix a De Frutos, Mustafi i un Clerc que ha recaigut. Per decisió tècnica, no ha entrat en la llista Franquesa. Alessio no va revelar si comptarà amb Roger d’inici o si el guardarà per a la segona part i arrancarà amb Dani Gómez. És un dels dubtes en l’onze, a més del possible retorn de Cáceres al trio de centrals en detriment d’algun dels titulars. Siga de la partida o al llarg de la segona part, tornarà la dupla del “pistoler” amb Morales, que continua sent la gran esperança llevantinista malgrat els penals fallats recentment per tots dos.
El rival fa por
Els granotes no es jugaran la vida contra qualsevol: s’enfronten a una Reial Societat que, malgrat que acumula tres partits sense guanyar, és letal. L’equip donostiarra recupera David Silva, que apunta a titular després de perdre’s dos duels per sanció. Imanol, un tècnic que agrada a Alessio Lisci, no pot comptar amb Oyarzabal, Barrenetxea, Monreal ni Carlos Fernández per lesió. Sí que podrà alinear la seua dupla nòrdica que tan bons resultats està donant, amb el suec Isak i el noruec Sorloth. I, sota els pals, hi haurà un vell conegut del Ciutat de València com Álex Remiro, que ha crescut molt des dels mesos en què va ser porter suplent l’any de l’ascens amb Muñiz i que és ara un dels grans porters de la lliga. L’exgranota és un dels porters que menys vegades han recollit la pilota de la seua porteria, la qual cosa demostra que no serà fàcil batre’l. De fet, la Reial ix a menys d’un gol per partit tant a favor com en contra i els seus números ofensius són pitjors que els del Llevant: nou gols menys.
L’afició no fallarà
En la línia de tota la temporada, el llevantinisme continuarà animant fins al final. El club ha tornat a posar de la seua part i ha posat entrades des de quatre euros per a omplir l’estadi i el públic rebrà els jugadors amb les seues bufandes i cantant l’himne, igual que contra el Sevilla. La cita és tan decisiva com dura, però el Llevant haurà de fer-se fort davant de les necessitats i traure el mateix caràcter que ha tingut contra altres rivals de la zona noble com Atlètic, Barcelona, Vila-real i el mateix Sevilla.
