Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un pas avant de Més que altera els equilibris amb l'esquerra en ebullició

Més vol liderar el procés de pactes electorals

Las palabras de Oltra tras la dimisión de Marzà

Les paraules d'Oltra després de la dimissió de Marzà M. Á. Montesinos

Para ver este vídeo suscríbete a Levante-EMV o inicia sesión si ya eres suscriptor.

Les paraules d'Oltra després de la dimissió de Marzà Carlos Alós

L'eixida de la Conselleria d'Educació del principal ideòleg de Més i un dels grans actius de l'antic Bloc suposa un pas avant del principal partit dels tres que componen Compromís. El moviment es produeix en un moment en el qual totes les formacions a l'esquerra del PSPV han començat a prendre posicions en ple procés de definició d'aliances a un any de les eleccions autonòmiques i 18 mesos de les generals. 

Marzà parlava ahir de canvi de cicle. Andalusia ha mogut aquest espai polític. Aquest dimarts, EU donava per amortitzada la marca Unides Podem i, a principi de setmana, Compromís exhibia una aliança de partits amb la qual enfortia la seua posició a l'hora de negociar en el futur fronts amplis amb altres formacions davant processos electorals tant autonòmics com generals. Més vol liderar aquests processos. La sintonia de la vicepresidenta Oltra amb Yolanda Díaz és coneguda. 

El salt del fins ara titular d'Educació a la primera línia de la vida orgànica com a coordinador polític de Més donarà un impuls al partit que lidera Àgueda Micó l'any preelectoral. Més és el partit majoritari en Compromís, però els principals càrrecs institucionals els ocupa el soci, Iniciativa del Poble Valencià, el partit en el qual milita Oltra, i això ha creat sempre picabaralles internes perquè Més s'ha sentit desplaçat. Ara és Més el que d'alguna manera guanya espai intern amb Marzà.

Així, el procés de reforç que inicia l'antic Bloc amb l'impuls que es presumeix que donarà Marzà a la vida orgànica busca moure els equilibris dins de la coalició. La figura de l'encara conseller d'Educació resulta internament molt respectada en Més. La ponència política que el dirigent va coordinar en el congrés del passat estiu per a portar al partit de posicions identitàries a altres de més socials va ser avalada per tots els sectors de la formació, mentre que el canvi de denominació del partit o la mateixa direcció d'Àgueda Micó registraven molta més contestació interna. 

Una eixida a petició pròpia

Marzà sempre s'ha mostrat partidari d'avançar en l'enfortiment de Més davant la paràlisi orgànica de Compromís. A més, el pas avant del de Castelló, que es produeix a iniciativa pròpia, i sense que la vicepresidenta la coneguera fins a última hora, arriba també en el moment de major desgast polític de la també consellera d'Igualtat, amb un complicat horitzó judicial en cas que es confirme la seua imputació pel cas de la menor tutelada que va ser víctima d'abusos per part del seu exmarit. 

Però per molt que es reforce Més, Oltra continua sent el principal referent electoral de Compromís. I ho continuaria sent fins i tot imputada. En canvi, Marzà, al qual sempre s'ha presentat com l'aposta de Més en cas que la coalició se separara, no sol eixir ben parat en les enquestes. Pel seu perfil més pròxim al nacionalisme, la figura de Marzà ha estat en totes les enquestes lluny de situar-se entre els consellers més valorats en aquests set anys, i ni tan sols en els sondejos interns de la coalició apareix com un cartell electoral que poguera superar els resultats d'Oltra en els últims dos comicis autonòmics.

Compartir el artículo

stats