Després de mesos oblidada en un calaix, la nova llei de memòria democràtica ha adquirit velocitat de creuer. Aquest dimarts s'ha tancat un text definitiu que compta amb el suport d'una majoria del Congrés, després que el Govern haja aconseguit atraure EH Bildu al 'sí' a la norma, i malgrat que amb ERC encara no s'ha tancat cap acord. Entre les modificacions pactades està el reconeixement explícit de la "política de persecució i repressió" contra el català, el basc i el gallec durant la dictadura franquista.
Aquesta no és l'única esmena introduïda que fa referència a l'assetjament que van patir les llengües cooficials després del colp d'estat de 1936 i les dècades posteriors. En concret, s'estableix com a víctimes "les comunitats, les llengües i la cultura basca, catalana i gallega en els seus àmbits territorials lingüístics, els parlants de les quals van ser perseguits per fer-ne ús".
També s'inclou com a víctimes de la repressió de la dictadura les "institucions d'autogovern catalanes i basca i les corporacions locals". En aquest sentit, s'apunta que seran "objecte de les mesures específiques de reconeixement i reparació previstes en la llei".
Ampliar la investigació
Entre els acords aconseguits amb EH Bildu, i que han portat a la formació abertzale cap a un vot favorable, està l'ampliació de les investigacions sobre hipotètiques vulneracions dels drets humans fins al 31 de desembre de 1983.
Amb el suport explícit d'EH Bildu, la Llei de memòria democràtica del Govern compta amb els vots necessaris per a tirar-la avant per majoria simple, ja que també n'estan a favor altres socis parlamentaris del Govern com ara PNV, Más País o Compromís, mentre que ERC encara no ha tancat un acord, però la seua postura no variarà el resultat.
