L'Eurobasket 2022 ha suposat un abans i un després en la carrera de Rudy Fernández. Si en l'àmbit de clubs el mallorquí ja ho ha guanyat tot, amb la selecció s'ha convertit en home rècord, sent, junt amb Pau Gasol, el jugador amb més metalls en la història del bàsquet masculí espanyol, amb onze.
Rudy arredoneix la que ha sigut, amb diferència, la millor generació d'esportistes de l'illa. Amb més de 30 anys, alguns d'ells ja retirats, que han portat el nom de Mallorca arreu del món. En disciplines individuals, per equips, en la dècada dels 2000, la del 2010 i encara en l'actual. Tots ells han sigut un exemple de competitivitat, sacrifici i esforç i han col·leccionat, a més, nombrosos èxits en els seus anys de carrera.
Tots ells comprenen una època daurada que va arrancar en 2002 amb una joveníssima Elena Gómez, que es penjava el primer or de la gimnàstica artística femenina espanyola en un mundial amb tan sols 16 anys. La seua especialitat eren els exercicis de terra, en què es va proclamar número u. Però en el moment àlgid de la seua carrera li va arribar l'hora de la retirada. La duresa de les competicions li va passar factura i va abandonar després d'aconseguir un diploma olímpic a Atenes 2004.
Tres anys després d'aquest primer or d'Elena Gómez, era un altre manacorí, Rafael Nadal, el que conquistava el seu primer Roland Garros i, només un després, en 2006, un joveníssim Jorge Lorenzo i un imberbe Rudy Fernández alçaven els seus primers Campionats del Món. El pilot mallorquí ho feia en la categoria de 250, i l'aler palmesà, al Japó, després d'imposar-se a Grècia en la gran final. Des de llavors els seus èxits han copat les portades dels diaris esportius de tirada nacional durant moltíssims anys. Lorenzo va tancar el seu palmarés amb cinc mundials (dos en 250 i tres en MotoGP) i Rudy, amb 37 anys, encara està per veure on posa el seu límit.
Des de llavors no han cessat de proliferar esportistes mallorquins que, al llarg dels últims anys, han sumat grans assoliments al palmarés nacional, situant-se Rafael Nadal al cap destacat de la llista. Tot un exemple d'esperit esportiu, i així li ho van reconéixer amb l'obtenció del Premi Príncep d'Astúries, i és que, més enllà de sumar 22 dels grans, el tenista s'ha penjat dos ors olímpics, ha conquistat cinc Davis i ha sigut distingit, en tres ocasions, amb el Premi Nacional de l'Esport.
A aquesta llista de llorejats, cal sumar-hi les medalles conquistades per Marga Crespí, ja retirada, en els nombrosos mundials en els quals va participar de natació sincronitzada, així com el bronze que es va penjar en els Jocs de Londres 2012. Mario Mola, amb 32 anys, pot presumir també d'haver imprés el seu nom en la història del triatló nacional i internacional. El de Calvià ha sigut tres vegades campió del món (2016, 2017 i 2018) i ha estat, de manera consecutiva, en el podi durant huit (de 2012 a 2019). Ha participat a més en tres jocs olímpics, sent diploma a Rio de Janeiro.
Una altra de les grans destacades de la generació d'or de l'esport mallorquí ha sigut Alba Torrens. La història del bàsquet femení està lligada al seu nom. La jugadora de Binissalem compta amb 9 lligues nacionals, guanyades amb cadascun dels equips en els quals ha jugat. Com a internacional amb l'absoluta ha sigut bronze en dos europeus i en els mundials de 2010 i 2018. Or en els europeus de 2013 i 2017 i plata en els jocs de Rio i en el Mundial de Turquia.
