La missió d'investigació de l'ONU a Ucraïna ha conclòs, després de visitar aquest país al juny, que Rússia ha comés crims de guerra durant la seua invasió d'aquest país, va destacar aquest divendres el president d'aquesta comissió tripartida, Erik Mose, en la seua compareixença davant el Consell de Drets Humans de Nacions Unides.
"Ens va impactar el gran nombre d'execucions perpetrades en les àrees que visitem", va assenyalar l'expert noruec, que va indicar que la missió investiga aquest tipus d'assassinats en 16 localitats ucraïneses, encara que ha rebut denúncies creïbles de crims d'aquest tipus en molts altres llocs.
Molts d'aquests assassinats es van perpetrar en persones prèviament detingudes, va destacar Mose, que va indicar que nombrosos morts presentaven les mans lligades a l'esquena, ferides en el cap i talls en la gola, indicis que demostren que es va tractar d'execucions sumàries.
El president de la comissió també va denunciar que soldats de la Federació Russa han comés violència sexual i de gènere amb víctimes "d'entre quatre i 82 anys", i que en alguns casos els seus familiars van ser forçats a veure com aquestes persones eren maltractades o torturades.
La missió -formada també pel colombià Pablo de Greiff i la bosniana Jasminka Dzumhur- "ha documentat casos en els quals xiquets van ser violats, torturats i detinguts il·legalment", sent assassinats en alguns casos.
Testimonis entrevistats per la missió van denunciar haver sigut sotmesos a pallisses, descàrregues elèctriques i nuesa forçada durant detencions il·legals, en alguns casos després de ser portats des d'Ucraïna a territori rus.
L'expert noruec també va denunciar el reiterat ús d'artefactes explosius en zones no militars, que han afectat àrees residencials, escoles, hospitals i altres infraestructures, que segons l'Oficina de Nacions Unides per als Drets Humans han causat la mort d'uns 6.000 civils en set mesos de conflicte.
"Una part dels atacs que investiguem van ser llançats sense distinció entre civils i combatents", va assenyalar Mose, al·ludint a una de les proves de possibles crims de guerra.
Les conclusions són les primeres que comunica la missió des de la seua creació per part del Consell de Drets Humans el mes de març passat, i cobreix especialment actes perpetrats en febrer i març en les zones pròximes a Kíiv, Txerníhiv, Khàrkiv i Sumi.
"El recent descobriment de més fosses comunes il·lustra la gravetat de la situació", va destacar el president de la comissió, que va indicar que les autoritats ucraïneses van col·laborar amb ells en les perquisicions, mentre que Rússia ara com ara s'ha negat a comunicar-se amb ells.
Mose va matisar que la missió ha recollit dos incidents de maltractament a soldats russos per part de forces ucraïneses, un tipus de crims que, "encara que són menors en nombre, seguiran subjectes a la nostra atenció".
