La Comunitat Valenciana necessita desenvolupar parcs fotovoltaics amb una potència de 4.000 megawatts (MW) que ocupen una extensió equivalent a 16.000 camps de futbol per a cobrir el tancament de la central nuclear de Cofrentes, segons adverteixen fonts del sector energètic. La planta valenciana té una potència de 1.092 megawatts, però a diferència de les plaques solars, funciona al 100 % de la seua capacitat les 24 hores del dia. Marcos J. Lacruz, president de la patronal valenciana de renovables (Avaesen), precisa que els panells solars ofereixen a València un rendiment d'entre 1.800 hores a l'any davant de les 8.760 hores que garanteix la planta nuclear de Cofrentes (sempre que no patisca avaries). La central nuclear de Cofrentes produeix un terç de l'energia que consumeix la Comunitat Valenciana.
El Govern ha pactat amb Iberdrola (propietària de la planta) que Cofrentes deixe de produir energia el novembre de 2030, quaranta-cinc anys després de la seua entrada en servei. Segons dades publicades per Red Eléctrica de España (Redeia), a la Comunitat Valenciana la producció elèctrica en 2021 va ser de 17.924 gigawatts hora (GW/h), dels quals la central nuclear va generar-ne 8.339 (el 46,8 % de la producció total). Respecte de la demanda total d'energia elèctrica dins de la Comunitat Valenciana, la xifra es va situar en 26.887 GW/h, per la qual cosa la producció de la central nuclear de Cofrentes va donar cobertura al 31,2 %.
La Comunitat Valenciana és deficitària en producció d'energia. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat a 2026 l'objectiu de desplegament de parcs fotovoltaics amb una potència de 6.000 megawatts per a tindre garantida l'alternativa a Cofrentes amb quatre anys d'avançament i disminuir la dependència de les plantes de cicle combinat que produeixen energia cremant gas i que actuen com a tecnologia de suport de les renovables (garanteixen la producció quan no hi ha llum ni vent). Des del sector insisteixen que només l'apagada nuclear es «menjarà» dos terços de la futura producció fotovoltaica i no entenen l'oposició a les macroplantes solars, que «són necessàries per a garantir l'operabilitat del sistema».
"Oposició inexplicable"
Marcos J. Lacruz considera que és «inexplicable l'oposició al desplegament de renovables en el context de crisi energètica i climàtica. És l'energia més barata i neta». «Estem en una situació crítica per les restriccions de gas. L'escassetat d'energia es veurà d'ací a quatre mesos. Aquest hivern no parlarem de preu, sinó de cobrir les necessitats. Aquest és l'escenari», alerta el president de la patronal de renovables.
Brussel·les concedeix a Espanya 2.600 milions per a impulsar les renovables
El Consell d'Assumptes Econòmics i Financers de la Unió Europea (Ecofin) va aprovar dimarts dotar Espanya de 2.600 milions d'euros addicionals en ajudes directes per a impulsar la inversió en energies renovables i reduir la dependència del gas. Espanya és el tercer país que més fons rebrà dins d'aquest programa de desplegament de renovables, que es diu RePower EU (repotenciar la Unió Europea).
La Conselleria d'Economia Sostenible assegura que té en tràmit 358 sol·licituds de parcs fotovoltaics (177 a Alacant, 170 a València i 105 a Castelló) i que els promotors de 59 projectes més han desistit de continuar avant o han sigut denegats. Economia hi afig que ha autoritzat 30 projectes. La patronal valenciana de renovables critica la lentitud de la tramitació i alerta que la majoria dels projectes perdran els drets de connexió a finals de gener si la Generalitat no agilita els tràmits burocràtics.
