Suscríbete Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Quasi un 31 % dels valencians viu en zones empobrides

Dos de cada tres municipis de més de 2.000 habitants a la Comunitat es troben entre els de renda mitjana-baixa o baixa a Espanya, i només un 7,7 %, entre els de més poder adquisitiu

Cua de repartiment de menjar del banc d’aliments, l’octubre de 2020 JM LÓPEZ

Si es mira l’habitatge, Espanya no és un país homogeni. Autonomies amb més poder adquisitiu s’entrellacen amb unes altres en les quals la realitat residencial és molt diferent, la qual cosa mostra les diferències entre els seus ciutadans. Aquesta tessitura és la que mostra amb xifres l’Atles de distribució de renda de les llars, estadística experimental estrenada aquest matí per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que assenyala que un 30,8 % dels valencians vivia en 2020 en seccions censals —zones— de renda baixa, és a dir, més empobrides.

Aquest percentatge, que ascendeix fins al 65 % de la població valenciana si s’hi sumen aquells que viuen en les zones amb rendes mitjanes-baixes, és més de quatre punts superior al de la mitjana nacional (26,4 %) i molt superior a la realitat que es respira en altres autonomies com Madrid (12,8 %), Catalunya (9,5 %), Galícia (6,9 %) o País Basc (1,1 %). En el costat contrari, només el 12,5 % dels habitants de la Comunitat residia, l’any de la pandèmia, en un dels enclavaments més rics del país, un registre que es duplicava en clau nacional (el 25,1 % de la població espanyola ho feia) i que col·locava l’autonomia en el sisé lloc després d’Extremadura (7,6 %), Andalusia (9,4 %), Múrcia (9,8 %), Castella-la Manxa (10,3 %) i Canàries (11,4 %).

Respecte al nombre de zones empobrides a les capitals espanyoles, Alacant és la ciutat que compta amb el percentatge més alt —per darrere només de Melilla i Ceuta—, un 22,9 %, per damunt de Sevilla (20,5 %), Almeria (20,3 %) i Huelva (20,2 %). València (4,4 % de zones empobrides) i Castelló (3,6 %) es troben en aquesta estadística a molta distància. D’altra banda, només el 8,2 % de les zones a Alacant, el 9,1 % a Castelló i el 16,9 % a València es corresponen amb seccions censals amb rendes molt altes.

Un home demana almoina al carrer a València, en una imatge d’arxiu M. Á. Montesinos

La distribució de renda per municipis

Així mateix, si aquesta situació es mira per localitats, la Comunitat Valenciana també es troba en rangs per davall de la mitjana nacional. En concret, dos de cada tres municipis amb més de 2.000 habitants (un 67,7 % del total) es troben entre els que tenen una renda baixa o mitjana-baixa dins del total nacional. Aquesta dada es redueix a la meitat entre els municipis madrilenys (només un 30,7 % es troben entre els de menys renda), a una quarta part en els de Catalunya (15,2 %) i a només un 3,2 % al País Basc. Aquest context s’exemplifica amb el cas alacantí de San Fulgencio, que és el sisé municipi d’Espanya amb menys renda mitjana anual per habitant d’Espanya (7.222 euros), segons l’INE.

Respecte als municipis que se situen en la “part rica” d’Espanya, en el cas de la Comunitat, aquests únicament representen el 7,7 %, molt allunyat del 88,8 % del País Basc o del 49,1 % de Catalunya. Això sí, entre les localitats amb més de 2.000 habitants amb més renda per habitant d’Espanya sí que hi ha un municipi valencià, Rocafort, que ocupa el 17é lloc del rànquing, amb 18.955 euros de renda anual per habitant.

Compartir el artículo

stats