El compte arrere ja està a punt d’acabar. Tan sols falta un dia. Demà, divendres 14 d’octubre, Levante-EMV inaugurarà a la plaça de la Reina de València l’exposició de les seues 150 portades històriques —amb el patrocini de Global Omnium, CaixaBank i Grupo Boluda—, amb la qual pretén homenatjar la societat valenciana amb motiu del 150 aniversari de la capçalera. La cita, que tindrà lloc a les 11.30 hores, servirà per a descobrir en un recorregut per aquesta plaça del Cap i Casal, acabada de remodelar, algunes de les primeres pàgines més rellevants del segle i mig d’història del diari. La mostra constarà d’una portada per cada any de vida de Levante-EMV, des que va nàixer en 1872 com El Mercantil Valenciano, que romandrà exposada en el centre de València fins al 23 d’octubre.
Entre totes aquestes portades hi haurà les que han contat a la societat valenciana els principals canvis polítics que ha viscut. Un segle i mig que ha donat per a molt, tant a escala nacional com autonòmica o local. Múltiples canvis de color polític en les institucions, i també de fórmules de govern, amb l’aprovació de la Constitució de 1978 i de l’Estatut de 1982 pel camí.
“La Jura”, titulava la portada d’El Mercantil Valenciano del dissabte 17 de maig de 1902. Aquell dia, Alfons XIII, en el seu 16é aniversari, afirmava la seua lleialtat a la Constitució espanyola de 1876 i assumia la prefectura d’estat d’Espanya. La redacció del diari no va dubtar a destacar els seus valors republicans: “Hui és dia de dol nacional. Per això hui vist de dol El Mercantil Valenciano”. Així ho va fer: la portada sencera estava enquadrada en una esquela.
Durant la primera meitat del segle XX, els canvis de règim van ser habituals a Espanya. En 1923 va començar la dictadura de Primo de Rivera, llançada per una rebel·lió militar a Barcelona iniciada per aquest general, i de la qual informava aquest diari el 14 de setembre de 1923 en la portada. La fi d’aquesta dictadura també és present en l’exposició de la plaça de la Reina: “Primo de Rivera presenta la seua dimissió i la de tots els ministres”, titulava El Mercantil Valenciano el 29 de gener de 1930 sota l’epígraf “L’assumpte del dia”.
Molt cridanera va ser la portada del 15 d’abril de 1931, amb una gran il·lustració que celebrava l’arribada de la II República: “14 abril 1931. Visca la República espanyola!”, proclamava sobre lletres de color roig en una època en la qual un color diferent del negre i blanc sobre el diari era molt estrany de veure. Els visitants a la mostra de la plaça de la Reina també podran conéixer la portada del multitudinari míting d’Azaña a València de 1935: “Tota l’Espanya republicana va vibrar a Mestalla davant de la il·lustre figura del Sr. Manuel Azaña”.
El colp d’estat amb el qual es va iniciar la Guerra Civil Espanyola es va contar en la portada d’aquest diari amb un informatiu “Insurrecció militar contra la República”, en una peça que insistia que a València “la tranquil·litat és absoluta”. Tres anys més tard, el diumenge 16 d’abril, la Falange confiscava el diari i li canviava la nomenclatura en la capçalera a Levante. Diario de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. “¡Arriba Espanya!”, proclamava en lletres roges —igual que en la benvinguda a la II República— sobre la figura del general. “Franco és Espanya, Espanya és Franco”, resava a peu de pàgina, mentre que en la cantonada superior dreta presentava la nota següent: “Si eres bon espanyol, posa el retrat de Franco en un lloc preferent de la teua casa i imposa’t l’obligació de saludar-lo cada vegada que passes per davant d’ell”.
Un altre moment clau en la història d’Espanya és la mort de Franco, que va suposar l’inici de la fi del règim dictatorial. El 21 de novembre de 1975, un dia després de la seua defunció, Levante titulava “Testament polític de Franco”. “Demane perdó a tothom i perdone a aquells que es van declarar els meus enemics”, prosseguia el subtítol.
El procés de transició cap a la democràcia va continuar amb el nomenament d’Adolfo Suárez com a president del Govern —portada de l’any 1976 triada per a l’exposició— i, sobretot, el referèndum de la Constitució de 1978: “La majoria vota sí”, narrava Levante, que ja havia canviat les vinculacions franquistes de la seua nomenclatura per Diario Regional de Valencia. La jove democràcia espanyola va trontollar el 23 de febrer de 1981 amb el colp d’estat de Tejero. “Fracassa el colp”, contava ja l’endemà Levante, malgrat la incertesa de la jornada, amb la famosa imatge del tinent coronel, pistola en mà, al Congrés dels Diputats.
Només dos anys després, els valencians i les valencianes elegien per primera vegada el seu president de la Generalitat. El socialista Joan Lerma va rebre tal honor i va protagonitzar, per això, la portada del 23 de juny de 1983. També serà present en l’exposició de la plaça de la Reina el primer canvi de govern valencià, amb la victòria en els comicis de 1995 del PP d’Eduardo Zaplana.
Vint anys va tardar a tornar al govern autonòmic el PSOE, en aquesta ocasió amb Compromís i Podem. “L’esquerra governarà”, destacava Levante-EMV el 25 de maig de 2015, amb les fotos de Joan Ribó —que es va convertir en alcalde de València—, Mónica Oltra i Ximo Puig exultants. I també l’esquerra va recuperar el poder estatal en 2015: “Sánchez tomba Rajoy”, destacava aquest diari, amb la imatge de l’expresident acomiadant-se del Congrés dels Diputats.
