O tempora o mores

O tempora, o mores, quins temps, quines costums. Aquesta expressió llatina equival al que em diu Conxin Domènech (sillera, 92 anys): ¿on anirem a parar, senyor, amb tant de lladre? L’expressió llatina forma part dels atacs que féu Ciceró al polític del partit popular romà, Catilina: quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Fins a quan abusaràs de la nostra paciència, Catilina?

És evident que aquell partit popular romà i el PP d’ara no tenen res a veure, amb dos mil anys entre mig, però em fa gràcia que coincidisquen precisament en el tema de la corrupció, que també afecta a altres partits, com ara mateix al PSOE pel sorprenent i barroer cas Koldo-Àbalos.

En les corrupcions el que varia és la quantitat i no la qualitat, que sempre és igual de rebutjable (el qui roba un ou, també pot robar un bou) i per això crec que seria útil establir unes escales internacionals que valoren la corrupció de 0 a 10, on el 0 serien els lladres i el 10 els honrats. Traduïnt-ho en colors, el 0 seria el negre i el 10 el blanc i entremig del gris més fort als més suaus, els colors de més tènues a forts.

Molts gràfics i mapes resultarien depriments, perquè visualitzarien el predomini dels lladres, de manera qoe veuríem el món tal com és de repugnant en realitat.

A més de la lacra de la corrupció, vivim una situació molt perillosa, amb el canvi climàtic i la sequera, que sols neguen els facinerosos, amb milions d’habitants passant fam, amb guerres territorials dels poderosos contra els febles a Ucraïnia i Gaza. Sols faltava l’amenaça putinesca de llançar bombes atòmiques perquè ens aproximem a l’hecatombe d’un apocalipsi.

I venint als temes valencians, vull manifestar la meua repulsa a l’abominable actuació del PP contra la memòria de Guillem Agulló, vilment assassinat pels feixistes; el PP, que està claudicant i acceptant les exigències de Vox, se’n fa totalment còmplice de la ignomínia. També proteste per la claudicació de Mazon en el dia de la Dona, negant-se a fer cap commemoració institucional, tant a la Generalitat com a molts pobles de governs Pepox, cedint a les exigències temeràries dels seus socis.

Espere que pagaran pel que fan i que les dones valencianes i els homes que els fem costat, recuperarem el País Valencià per a la democràcia i un futur més pròsper i just.