E ns pensàvem imparables, ens creiem invencibles...i un agent infecciós microscòpic acel·lular, que sols pot replicar-se dins de cèl·lules d’altre organisme, ens ha tret de la fictícia bombolla en que vivíem.

Ningú, digam el que digam, estàvem preparats per afrontar el que anava a passar. La natura ens ha fet tocar de peus a terra, i ara toca tornar al camí, al respecte per tot el que ens envolta, a cuidar el nostre planeta, perquè no en tenim altre, perquè la advertència que ens ha donat el SARS-COV2 es la primera de moltes que vindran si no ho fem, sols cal tornar uns quan anys al passat i comprovar-ho.

Des de que va començar la crisi, en la que encara estem, hem hagut d’aprendre a contra rellotge, amb «ensayo y error» una i mil vegades, buscant solucions per a problemes fins ara desconeguts i seguim fent-ho, comprovant que la salut col·lectiva depèn de la salut del individu. «One world, one health» (un món, una salut).

Sempre buscant solucions ideals per poder parar la sangria en vides humanes, en recursos econòmics, en benestar social.

I la ciència ací estava, callada, feinera, sense massa estridència ni grans anuncis, amb investigadors i investigadores treballant amb molta passió i molt poca remuneració, amb recursos molt limitats però amb uns resultats molt seriosos i rigorosos. Ells i elles treballant silenciosa i eficaçment, sense explosives i estèrils accions diàries i sense vendre fum en cap xarxa social, ells i elles son els millors ‘influencers’ que podríem desitjar. Els que marcaran l’avenir de la nostra societat. Les vacunes, com ja fa molts anys que sabíem, seran les que podran fer que tornem a una vida que tant enyorem, a fer certa la recuperació econòmica.

La tecnologia que avança imparable, la que ha permès que poguérem i pugem seguir treballant des de casa, la que produeix massivament les vacunes necessàries a nivell mundial i fabrica els elements de protecció personal. La que ha fet possible la comunicació entre nosaltres en temps de confinament, perquè sense eixir de casa hem pogut vore i parlar amb els nostres que teníem lluny, per no perdre les relacions que ens caracteritzen com a essers humans. Esta es la tecnologia que s’ha d’incentivar per seguir desenvolupant noves solucions al servei dels ciutadans. Fer d’ella un medi.

Este temps tant incert, que ens ha fet reflexionar sobre les coses realment necessàries, hem de prendre nota del que es vertaderament important. La millora en les condicions de molts treballs, (sanitaris, neteja, seguretat, logística, comerç pròxim) descoberts indispensables ara, però que sempre han estat i sempre ho han segut ha de ser una de les prioritats.

Tenim l’oportunitat de canviar l’ordre de les coses, posant al seu lloc el que havíem oblidat que és essencial per a la vida, per al progrés i per al desenvolupament sostenible del món que volem.

No voldria acabar estes paraules sense recordar a les persones que ja no estan, amb el meu condol i consol per a les seues famílies i amistats.

De nosaltres, i sols de nosaltres i de la nostra responsabilitat individual depèn la victòria de totes i tots junts. Sabem que amb passió, amb la força de la convicció i la confiança en nosaltres mateixos i en el nostre esforç, TINDREM FUTUR.