La Ciutat de Torrent celebra aquest 2022 «l’Any de la Música», pel qual resulta adient recordar una mostra del seu patrimoni arquitectònic vinculat a aquest art.
Per una banda, entre els edificis desapareguts de Torrent relacionats amb la música, els quals hem pogut documentar gràcies a l’obra de 1971 de Vicent Beguer Esteve, «La Música en Torrente (1840-1970)» trobem. En primer lloc, les diverses seus que va tindre la Banda ‘Nova’ (1885-1911) que es va ubicar, entre altres, al casino del carrer de Sagra. A aquest edifici, el 1893, es van incloure a la seua decoració diverses pintures de gran valor sentimental per als torrentins de l’artista Genaro Palau (Torrent, 1868- València, 1933) com «l’Ermita de Sant Gregori», el «Convent de Monte·Sión» o «Dona Torrentina». El 1901 aquesta institució es va refundar a la ‘Casa el Gallo’ al carrer del Convent, incorporant també als seus interiors llenços del pintor Palau. En els dos casos aquestes obres es van salvar de l’enderrocament dels seus edificis als anys seixanta, passant a la Caixa d’Estalvis de Torrent i que hui es troben en la Col·lecció del Sabadell. En segon lloc, un altre edifici perdut d’estil eclecticista, de 1905, va ser el del «Círculo Católico Obrero» que fou seu de la seua banda fundada el 1887 i que es trobava a la plaça Colón, sent enderrocat el 1967.
D’altra banda, respecte del patrimoni arquitectònic musical de Torrent que sí que es conserva trobem. En primer terme, dos cases de cap a 1900 al carrer València 18 i 20 que, segons Beguer Esteve, van ser propietat de Vicente Lleó Balbastre (1870-1922), recordat per ser el compositor de la sarsuela «La corte del Faraón» (1910). Malauradament aquestes han sofrit reformes impròpies perquè no estan protegides. En segon terme, la que va ser seu de ‘l’Ateneo Musical Obrero’ (1922-1932) a la plaça Major 15, inaugurada el 1923, que tenia una de les bandes de major prestigi de l’època de la població. L’edifici, d’estil academicista tardoelèctic, es manté en bon estat de conservació. I per últim, recordem la que fou residència a Torrent, al carrer Cervantes 19, del destacat pianista, compositor i director d’orquestra José Iturbi (València, 1895-Los Angeles, 1980), el qual es va fer molt popular als anys quaranta, perquè participar a diverses pel·lícules musicals de Hollywood amb artistes com Frank Sinatra. Aquesta interessant construcció d’estil tardoelecticista, que com l’anterior es troba protegida, va ser construïda cap a 1928 pels seus sogres, on els va visitar Iturbi fins que van faltar. Dècades més tard, des de 1964 fins a la mort del músic, l’edificació passà a ser de la seua propietat, que la va utilitzar com a residència de descans quan venia a Europa a fer concerts. El 1984 va ser adquirida per la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta sud, que la va transformar en la seua seu institucional, reforma que va despersonalitzar el bé.
En definitiva, Torrent ha tingut i té un ric patrimoni historicoartístic vinculat a la música, que cal protegir, preservar i posar en vàlua.
