La pintura de paisatge ha sigut una constant en la Història de l’Art des de fa segles, però l’artista també pot fer servir aquest gènere per a anar més enllà i plasmar la relació de les persones amb la natura i el seu entorn. Aquest és el cas del pintor Calo Carratalá (Torrent, 1959) que recentment ha estat considerat per alguns experts com l’hereu dels grans paisatgistes valencians dels segles XIX i XX. El seu prestigi, adquirit al llarg de més de tres dècades de trajectòria professional va fer possible que l’EMAT de Torrent albergara, els darrers mesos, una exposició retrospectiva sobre la seua obra més destacada.
A través de quaranta obres, la meitat de gran format procedents la majoria dels fons de l’artista, els seus quaderns i una projecció, es feia un recorregut artístic pels seus últims vint-i-cinc anys, des dels seus primers quadres de l’entorn de Torrent a les seues sèries sobre espais naturals. D’aquesta manera, els seus llocs quotidians es convertiren en més llunyans, donant pas les seues pintures properes a reserves naturals de gran bellesa de diferents latituds de tot el món, les quals el pintor ha sabut plasmar en aquest temps amb gran naturalitat i l’impressionisme propi del seu estil, mitjançant diferents tècniques (oli, grafit o acrílic). Aquestes creacions de diverses etapes posades, en algun cas, una en front de l’altra, dialogaven a la perfecció adonant-se de què Calo ha evolucionat al llarg d’aquest quart de segle però sense perdre coherència.
A més a més, el particular punt de vista de Carratalá de tractar de captar la relació dels humans amb la natura, està present en el conjunt de la seua obra fruit d’un intens treball de documentació i estudi, arreplegat en els seus quaderns de viatge. Com apuntava Boye Llorens, al seu text a la mostra, Calo té una intenció reinterpretativa del espais naturals amb cert romanticisme que aconsegueix millorar la realitat i que transmet a través del color. Aquesta està present a les seues sèries dels Alps, Pirineus, Noruega, Amazònia o Tanzània, algunes de les quals comprenen diferents temàtiques com muntanyes, selves, marines, baobabs o pescadors.
En definitiva, a la nostra comarca hem pogut redescobrir, una vegada més, el vertader color de l’obra de Calo Carratalá, gràcies a l’especial implicació de l’artista i de la coordinació tècnica de Presen Mora i la coordinació artística d’Eugenio Simó. Aquest últim també ha dissenyat el catàleg que s’assimila a un quadern, editat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torrent, amb textos d’Ana Coronado i Boye Llorens.
Tres obres “in situ”
Aquesta mostra té la singularitat de què compta amb tres obres de gran format executades per Calo Carratalà a la mateixa sala d’exposicions de l’EMAT, recinte amb el qual s’integren perfectament. Es tracta d’un arbre baobab (01) i d’una selva (02), tots dos grafits sobre taula, i un acrílic de pescadors sobre una barca al qual predominen les figures humanes que romandrà a aquest espai.
