Era jo menut, molt jove, quan un home amb ulleres venia a la botiga dels meus pares a prendre nota dels vins que demanàvem. Enric tenia un celler familiar al camí nou. Discret, honest en la faena i sobretot digne, va fer possible que el valencianisme polític arribara al nostre poble. Començarem a fer les reunions valencianistes en sa casa. El primer pis de dalt del celler. Entre elucubracions del paper del nacionalisme, del valencianisme i sobretot de l´ús i aprenentatge de la llengua, ens unirem i acompanyats alguna copeta de mistela que ens convidava, donarem un pas endavant i fundarem el Cercle Cultural Ramon Muntaner de Xirivella.

Era l'època eufòrica de la transició, de l'Amnistia, llibertat i Estatut d'Autonomia. Jo era el més jove del grup, però ens unirem per fer endavant un projecte de futur. El local estava darrere de ma casa, i vingueren molts importats conferenciants. Molts ens els presentares tu. Després ens férem amics de molts d'ells. Altres potser no tant, però sempre ens respectàrem .Ara i sempre t'estarem agraïts.

Han passat molts anys, canvis socials que ens han fet canviar moltes voltes, Si però, el valencianisme polític sempre estarà agraït al teu esforç, treball i també a la teua dignitat com a persona. Enric, si descanses pel camí de Cantallops o per on sigues , sàpigues que sempre estaràs entre nosaltres. DEP.