11 de noviembre de 2017
11.11.2017
OPINIÓN

20 anys de Premis Ciutat de Sagunt

11.11.2017 | 12:17

Enguany hem celebrat la vint edició dels premis «Ciutat de Sagunt». Estem d'enhorabona. La primera motivació dels quals va ser homenatjar la figura del nostre historiador i poeta Jaume Bru i Vidal. Després, al premi de poesia es va afegir el de narrativa i el de teatre. És oportú recordar ara el bon treball com a regidor del nostre company que morí recentment, Paco Agües, que va ser el gran impulsor d'estos prestigiosos guardons literaris.

Vint anys de premis literaris en els quals s'han presentat 1.500 obres per una cinquantena de creadors i creadores que senten Sagunt com a propi. Escriptors i escriptores consolidats i no consolidats que han tingut l'oportunitat de projectar les seues creacions a través dels nostres guardons. He d'agrair el treball també dels jurats que han destriat les obres guanyadores, una tasca gens fàcil, per cert, i del nostre Gabinet de Promoció Lingüística, en especial d'Òscar Pérez, i del regidor de cultura José Manuel Tarazona.

Però no són els únics. Després de vint anys cal posar en valor el treball dels regidors i les regidores i els anteriors alcaldes que han tingut responsabilitat en la política cultural de l'Ajuntament. Enhorabona a tots i a totes.

Enguany, com a novetat, hem posat en marxa una Ruta Literària dedicada a Jaume Bru i Vidal, una idea original d'Olga Gargallo, moltes gràcies Olga per la teua contribució, que ens proposa un recorregut per diferents trajectes emblemàtics de la ciutat relacionats amb els versos del nostre poeta.

Com hem dit en anteriors ocasions, i cal remarcar-ho sempre perquè és de justícia cívica, Bru va pertànyer a la coneguda com Primera Generació de Postguerra o Generació dels "angoixats", com va escriure Manuel Sanchis Guarner.

Companys seus van ser Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Miquel Adlert, Xavier Casp, Joan Valls, Maria Beneyto, Maria Ibars, Beatriu Civera, Manuel Sanchis Guarner o Miquel Dolç... entre molts altres. Grans homes i grans dones, no cal dir-ho, perquè gràcies a ells i a elles estem nosaltres ací parlant en valencià i premiant autors que escriuen en valencià. Ells van fer del valencià una llengua moderna i cosmopolita, sense complexos ni prejuís, una llengua comparable a qualsevol altra de l'àmbit europeu.

Escriptors i escriptores que tenien una discreta tertúlia i una editorial, l'editorial Torre, que va publicar quasi setanta obres en una amplitud de temes que abraçaven des de la poesia, la geografia, el teatre, la narrativa i la història. N'eren pocs, la veritat, però gràcies a ells la continuïtat de la llengua estava garantida. I una acció que ara ens sembla tan senzilla com repartir estampetes religioses en valencià a la porta de les esglésies, en plena postguerra, era molt rellevant. Era molt rellevant perquè el valencià era aleshores una llengua reclosa a les llars i la dictadura no permetia cap dissidència lingüística. Cal dir-ho ben alt i reivindicar-ho sempre.


Orgull. Estem molt orgullosos de Jaume Bru i Vidal i de la seua generació. La poesia per a Bru és només una qüestió de refugi, de sentida autoconfessió, sense cap altra pretensió en aparença, com han dit els crítics. Esta és, si més no, l'actitud manifesta del poeta cap a l'escriptura. Paradoxalment, la seua obra desprén una apassionada vocació d'àgora, d'humil reflexió humanística escrita per ser escoltada a la plaça de la ciutat per l'home més comú del carrer.

Gràcies a la Ruta Bru i Vidal esta vocació de la poesia de Bru i Vidal ja és una realitat. Qualsevol ciutadà o ciutadana, qualsevol grup de persones podrà acostar-se pels carrers i els trajectes de la Ruta i a través d'un codi QR llegir els seus versos. La poesia de Bru i Vidal ja està als carrers de la seua ciutat estimada per a ser escoltada a l'àgora.

Per totes estes raons són tan importants els premis «Ciutat de Sagunt» que enguany han complit vint anys: són el recordatori dels nostres insignes poetes, recuperadors i continuadors de la llengua en temps infaustos, i al mateix temps són el nexe amb les noves generacions d'escriptors i escriptores. Com diria Bru: «Han callat ja les boques. Han callat certes boques./Un clam nou s'insinua. Les veus van retrobant-se».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook