El final de setembre i el començament d'octubre de 1918 va iniciar-se amb la preocupació de la població per l'expansió encara major de l'epidèmia de grip. Mentrimentres, per segona vegada en la història, es va canviar l'hora oficial. S'havia endarrerit el 15 d'abril d'aquell any. Ara el 7 d'octubre se'n tornà a l'antiga. A les dotze de la nit passaren a ser la una. Fins al 1901, l'horari era el solar i estava marcat pel meridià de Madrid. Alhora convivia amb la resta d'horaris locals marcats pel pas d'este element en cada territori.
Però realment, el que va llevar la son a la ciutadania, fou la problemàtica relacionada amb l'exportació de la taronja. Els productors estaven especialment preocupats pel comerç. Per eixe motiu, el president de la Diputació de València, Miguel Paredes, va viatjar a Madrid per a demanar millors condicions per al transport. El resultat de la visita fou positiu, ja que va aconseguir certes millores que impulsaren la distribució dels cítrics.
L'oratge es va complicar amb una gran tempesta que va afectar els ports valencians el 26 de setembre. Concretament va encallar la barca « Concha» de Castelló. Dos dels 6 tripulants van morir en l'accident. Foren els mariners Valentín Santmateo i Francisco Lucas veïns del Grau.
La grip a Algar de Palància sembla que va remetre en acabar el mes, segons contava La Correspondencia de España del 28 de setembre. Era una bona notícia perquè en la capital les expectatives encara no eren bones. A més l'epidèmia encara no havia remés a la comarca.
Els problemes econòmics no sols afectaven els tarongers sinó també els ramaders. L'Associació General de Ramaders es va dirigir a la Direcció d'Obres Públiques perquè es modificara el projecte de tarifes especials del transport del ramat del Ferrocarril Central d'Aragó, ja que de les 31 estacions que hi havia fins a Calatayud la pujada sols n'afectava a dos: Sagunt i València. Va proposar que estes variaren en una escala gradal i que es rebaixaren el tipus de percepció per quilòmetre a mida que augmentaren els recorreguts.
2 milions de pessetes
A principis d'octubre, les pluges continuaren amb efectes negatius en els ports. A Sagunt el vapor Duc de Gènova, bombardejat pel febrer va enfonsar-se. Des d'aquell mes, s'havia intentat reflotar perquè el seu carregament de blat, carn i conserves estava valorat en 2 milions de pessetes. Per ara s'havien gastat 600.000 pessetes en la recuperació. Els efectes havien sigut especialment negatius a Barcelona. Els cereals anaven cap allí però mai hi arribaren.
La crisi va arribar també a la siderúrgica. Va faltar carbó. El transport del ferrocarril de Sierra Menera sols va ser de 443.382 tones i el cost havia augmentat a 0,78 pessetes.
Un altre problema derivat de la dolenta situació fou el dels preus de primera necessitat. El Diario de Valencia, en l'edició del 22 d'octubre, anunciava que les societats del districte havien estat convocades a una assemblea el diumenge 27 d'octubre al Teatre de Sagunt. Es volia reivindicar que s'hi reberen els gèneres de primera necessitat al mateix preu que tenen en la capital de la província.
El mes de novembre va iniciar-se amb noves notícies, com ara el nomenament d'una mestra interina a Benifairó de les Valls. Esta i uns altres esdeveniments seran els protagonistes del pròxim De Cent en Cent.
