El 1978 va passar a la història per molts esdeveniments públics, com ara el mundial de l'Argentina o el referèndum per a aprovar la Constitució Espanyola. En la nostra terra, es va celebrar el 13 d'abril la primera reunió del Consell del País Valencià. Mentres els ajuntaments del Camp de Morvedre encara eren governats pels alcaldes nomenats des del règim franquista; tot i que en el seu funcionament, a poc a poc, s'arreplegaven els canvis que es vivien en els pobles.
Mentrimentres tot això era notícia, en les poblacions de la comarca es veien diversos canvis. En eixe context s'entén una celebració que fa 40 anys va marcar la història del municipi d'Estivella. Fou el 10 de desembre, quan es va preguntar a la població pel canvi en el calendari de les festes majors. No era una anècdota sinó la iniciativa de l'església local, pròxima als canvis democràtics, per a la qual un referèndum era símbol d'una nova societat.
Les festes majors de la població es dedicaven des del segle xix a la Santa Creu i a Sant Josep. Des de 1813 es van decidir de celebrar totes dos el mes d'octubre, després d'arreplegades les collites. Es pensà fer la festa a la Creu el quart diumenge d'octubre i al sendemà Sant Josep.
Canvi a Estivella
No obstant això, la societat estivellenca va canviar a partir dels anys 70 del segle passat. El treball agrari ja no era el centre del calendari i la joventut abandonava el poble per a estudiar en la universitat. Entenent eixa realitat, l'aleshores rector Daniel Pelechà va plantejar conjuntament amb una part destacada de la societat el canvi de dates. El capellà va encapçalar des de finals dels anys 60 la renovació de la societat a través de la potenciació de la cultura i la recuperació del patrimoni. Era una persona pròxima al missatge renovador del concili Vaticà II. L'església local podia haver optat per fer el canvi directament però va plantejar fer-ho de forma participativa i democràtica. Un gest, com tants altres de Daniel Pelechà, quel algun dia caldrà valorar objectivament.
Així les coses, amb la ressaca del referèndum constitucional, el 10 de desembre es va realitzar una votació al llarg de tot el matí en l'Ajuntament. L'alcalde hi era Rafael Blasco Renau, Fou l'última autoritat nomenada pel franquisme i el primer triat democràticament pel poble. De 9 a 14 hores el Saló de Sessions va convertir-se en un especial col·legi electoral. La qüestió que es plantejà va ser doble. Per una banda, es preguntava si es volia traslladar. Per una altra part, es deia si es es preferia fer el canvi al mes de setembre o al d'octubre. Sembla que l'interrogant que més va interessar era la de fer el canvi. Es tenia menys clar si traslladar les festes a agost o a setembre. Així, per a la primera pregunta, es pronunciaren 547 persones a favor i sols 94 van dir que no. Tanmateix la preferència de realitzar-les per l'agost o setembre estava més dividida. 348 electors i electores preferiren fer-les el mes d'agost i 191 per setembre.
En definitiva, no va ser casual que aquell referèndum local coincidira amb el naixement de la Constitució. Suposà el millor símbol de l'entrada de la democràcia al poble i a la comarca, en un moment en el qual encara es qüestionaven els canvis i la modernització de la societat. Per tant, un esdeveniment a valorar. Fou l'especial benvinguda del Camp de Morvedre a la Constiució de 1978.
