Tots els pobles tenen les seues peculiaritats patrimonials i culturals que tenen el seu origen en un esdeveniment concret i de naturalesa -tangible o intangible-divers, és a dir, es creen a partir d’un descobriment, una donació, una batalla un ‘miracle’... i poden festejar-se en el moment o al temps d’haver-ne ocorregut. El fet és que moltes de les festes dels nostres pobles, sobretot aquelles més locals, conformen la identitat i essència dels nostres pobles.

Molt han canviat les festes (dades de celebració, estructura, formes de celebracions...), sobretot per l’abús del poder durant la dictadura i, també, durant els primers anys de la transició en la que se van reestructurar moltes festes per, o bé adaptar-les als nous temps o bé, allunyar-les de la influència eclesial. Tanmateix, en alguns pobles com Petrés, l’estructura organitzativa d’aquestes continua essent la ‘tradicional’ que s’esdevé de la segona meitat del segle XX.

De totes aquestes festes una, la més nova i alhora la més cridanera, tot i que va ser creada en 1934 per Mossèn Vicent Garzando, rector entre 1929 i 1935 d’aquesta localitat, és la Festa dels Xiquets. Ho va fer en una de les èpoques polítiques més convulses de la nostra recent història i en el marc de la prohibició constitucional de les manifestacions religioses públiques. L’objectiu era que a través dels menuts, els grans s’acostaren a l’església i es contagiaren de la innocència dels xiquets.

Qui anava a dir que després de la Guerra Civil, de les primeres festes en recuperar-se, junt a la Puríssima i el Salvador -ambdues les festes patronals per excel·lència-, fora la de la Festa dels Xiquets, creada en època republicana? La imatge protagonista d’aquesta festa, malgrat el que creu molta gent, no era de cap Jesús de Praga, sinó d’un Jesús de l’Esperança, tal i com apareix en la nota d’arxiu del IV tom del Quique Libri. A aquest Jesús de l’Esperança, tothom el coneixia com el Xiquet de la Boleta per què, com el conegut Jesús de Praga i tants altres jesusets del segle XVI, XVII i XVIII, tots tenien una bola en la mà o al peu.

Segons eixa nota d’arxiu, eixa imatge del Xiquet Jesús de l’Esperança, se va rebre en presència dels señores del ayuntamiento, amb danses de xiquets a la chinesca, música, dolçaines, campanes i focs d’artifici, el dia de la patrona de 1842, la Puríssima de Petrés, celebrat sempre el dia 7 d’agost. La imatge, després de l’entrega al rector per part d’una neboda de un rector anterior de Petrés, s’acabà col·locant en el presbiteri fins que s’adequà un nínxol al costat de l’altar major, en una de les pilastres de l’arc toral de l’església, on avui es troba la imatge de sant Andreu.

A eixa xicoteta imatge, coneguda com el Xiquet de la Boleta, però que corresponia a un Jesús de l’Esperança, se li feia la festa amb cavalcada, xocolata i cucanyes per a tots els menuts en la plaça i amb missa i processó claustral -dintre del temple parroquial.

Desgraciadament aqueixa imatge fou cremada la nit de sant Jaume de 1936 i en 1940, el poble -empobrit a conseqüència de la Guerra Civil- que volia reprendre amb normalitat la seua vida, volgué recuperar la festa. La imatge més semblant al Xiquet de la Boleta i més barata perquè estava feta d’escaiola amb motlle d’una fàbrica d’imatges d’Olot, va ser la del Xiquet Jesuset de Praga, la icona més representativa d’un Jesuset amb una boleta.

Aquesta Festa dels Xiquets, és a dia d’avui, la més participativa i la que manté viu el seu caràcter popular en essència: fer comunitat, fer poble mitjançant la innocència dels més menuts que no entenen ni de política, ni de corrupteles ni d’economia, sols de jugar, gaudir i socialitzar-se jugant. Tornar a l’essència és creure que podem construir un món millor aprenent dels nostres fills; mantenir eixa esperança, tal i com va fundar-se la festa, amb la imatge del Jesuset de l’Esperança, l’anomenat Xiquet de la Boleta.