Sobre nacionalitat valenciana i ciutadania espanyola

Els sectors del Partit Popular del País Valencià que han atiat les batalles de València des de l´anomenada "transició a la democràcia" fins ara, han nodrit un anticatalanisme pervers que amb l´excusa d´oferir noves glòries a Espanya i defensar la "valenciania" subvencionen económicament a aquells que ataquen la intel·ligència, trenquen els vidres de les llibreries universitàries, munten aquelarres infantils per cremar llibres escrits en valencià-català a la plaça de l´Ajuntament de València (sense que els jutges investiguen si llurs pares estan capacitats per tutelar un infants educats en l´odi i el maltractament) ataquen seus de sindicats i de partits polítics democràtics, valencianistes i d´esquerres i peguen pegatinetes pels contenidors de fem per escampar la seua ràbia, cínisme i coentor ple d´enganyifa i falsedat, allò de "Llengua Valenciana, mai catalana" que queda tan bé si li lleven la lletra "m" "Llengua valenciana, ai, catalana" o si esborreu la "ma", que queda així de rebé "Llengua valenciana i catalana", paradigma de la inclosivitat; sembla que aquests que usen tant el "mai" no han vist el film de Sean Connery amb el títol "No digues mai, mai més", o allò tan valencià de "No digues mai d´aquesta aigua no beuré". És impagable que, perquè no se´ns oblide, s´encarreguen de recordar-nos la nostra "catalanitat" diàriamente, els nostres orígens, perquè qui perd els orígens perd identitat, arrelada, genealògica i cuotidiana que cal exercir. Gràcies, gràcies, "of course". També pretenen insultar-nos els fariseus dient-nso el compliment "No ens fareu catalans", quan tot el món que habita al nostre país sap perfectament que el que volen, (per terra, mar i aire), és fer-nos espanyols i exterminar-nos com a valencians. És molt senzill davant d´aquest eslògan fals si li treiem la primera lletra negativa, tot queda molt més clar: "Ens fareu catalans" o simplement "catalans" com a reafirmació valenta del nostre valencianisme davant els atacs covards, el risc d´aniquilament i les agressions populistes i nazis d´uns energúmens que voldrien menjar-se el món, que si fos un ou se´ls xuplarien amb corfa i tot encara que s´anuegaren com Bush fill, el monstre de les galletes i de la guerra d´Iraq… Perquè van aviats, si els partits espanyolistes i els grupuscles violents i feixistes volen fer-nos "espanyols", uniformitzats a la castellana, més concretament a la madrilenya, i no ens deixen marge per a viure en valencià i ser valencians a tots els àmbits i garantitzar el futur de la nostra llengua a les generacions de l´avenir, inclús a triar la nostra nacionalitat sense confondre-la amb la ciutadania de l´Estat, per supost, espanyol; perquè tant si volem ser estrictament de "nacionalitat valenciana" com si volem conrear el nostre valencianisme com un vincle d´amistat i d´estima amb els nostres gernans i germanes de les Illes Balears, d´Andorra, de Catalunya, de l´Aragó, del Roselló i de l´Alger, no ens deixen altra opció que fer-nos més valencians encara, és a dir, més lligats als altres pobles amb els qui compartim llengua, cultura, nació i històries de dictadures, d´opressió i d´alliberament. No és incompatible; només ho sembla per a aquells que construeixen la seua identitat des de l´exclusió dels altres i la manca de respecte pels drets humans, llegiu "Les identitats que maten. Per una mundialització que respecti la diversitat" d´Amin Maalouf, recent premi Príncep d´Asturias, des de l´agressió als "diferents" que no volen ser assimilats per la fúria de l´espanyolisme, des de l´odi, la mentida i la violència, com passa tan sovint a València; aquests sectors potser han vist molts fílms de guerra de les gal·laxies virtual i es tornen uns robots programats des de la dreta espanyola disposats a trencar vidres de les llibreries cada vegada que observen un llibre en valencià, cremar llibres en valencià, atacar a la intel·ligència i agredir els qui no combregen amb la seua bogeria primària, cavernícola i tribal, com feien els feixistes a Espanya des del colp d´Estat militar del 1936 fins ara mateix i els nazis a l´Alemanya de finals dels anys trenta fins que s´acabà la II Guerra Mundial.

En un món plenament informatitzat, on qualsevol edifici oficial té càmeres de vídeo per controlar i garantir la seguretat, ens sorprén i estranya molt que ni la policia ni el Governador al País Valencià aconseguesca detectar els que agredeixen i assalten les llibreries, els que ataquen les seus de sindicats i partits d´esquerres… Imaginem que si aquesta "kale borroka" es produira al País Basc estaria a les primeres pàgines de les notícies dels informatius, es detectaria els agressors immediatament i se´ls tancaria a la presó, jutjaria i multaria o condemnaria, en canvi al País Valencià, els terroristes, ideològicament d´extrema dreta, tenen "butlla" i dispensa institucional, per agredir, amedrantar, aterroritzar els que consideren els seus enemics sense que se´ls detinga mai, amb la més absoluta impunitat per a mantenir la tradició habitual des de les bombes contra Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner fins a hui mateix.

Uns dies després dels atacs a la llibreria de la Universitat de València l´actual rector, es reunia amb el president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps; al meu parer quan es torne a reunir el rector de nou amb el president, (amb l´actual o amb un altre), ja que des del govern de la Generalitat es fomenten aquests tipus de construcció d´identitats excloents que maten la diferència, que censuren els disidents violentament, que demonitzen el valencianisme i el catalanisme, que subvencionen els qui agredeixen les esquerres, etc. podria sol·licitar-li una partida fixa per finançar les destrosses de llibreries, les agressions a la gent i a les seus de sindicats i partits, causats per declaracions verbals violentes de gent com Rus, Camps, González Pons, Font de Mora, Blasco… Aquests personatges ridículs d´opereta, "petits homenets", que diria Josep Pla i W. Reich, que no escolten mai, i insulten dient "torracollons" per retratar-se, han fet dels atacs contra el valencià i els valencians el seu "modus vivendi"; contra la llengua, l´art i la cultura, contra el professorat i els mestres de les escoles valencianes que volen "rematar", han fet el seu lema indecent per alimentar el conflicte entre els valencians, dividir-los, fer que es barallen i retroalimentar l´odi, la violència i la mentida a mans plenes, amb l´intenció de suprimir les línies en valencià a Picassent i tot arreu, com denunciava fa poc el centenari de L´Alcudia Josep Lluís Bausset i el valencià mateix a l´ensenyament i a la societat valenciana fins a estingir-lo i invisibilitzar-lo, com es pot comprovar perfectament amb els seus mitjans de comunicación, i amb el tancament de TV3 a tot i País Valencià, inclús als Ports, perquè a Morella la gent isca al carrer i a la plaça a cridar "Volem vore TV3". No sabem si triomfaran la veritat i l´amor, però els qui han promogut l´odi i la mentida cauran, més promte que tard, potser bevent la mateixa medicina, segurament impulsats pels qui exaltats per les seues pròpies baixeses no tenen qui els paren els peus perquè han fet del fanatisme, la corrupción, la manipulació i el terror una manera de viure amb subvencions per escampar el fem de la mentida, de la falsedat i de l´odi permanent contra la llengua i la cultura del País Valencià, de les Illes, de Catalunya… L´odi contra la cultura a seques. Només odi i la més podrida ignorància.