No veig quasi mai Canal 9 perquè em sembla una televisió de baixa qualitat, poc valenciana, patrimonialitzada pel partit en el Govern, parcial, esbiaixada i sectaritzada; però, l´altre dia, casualment, estava a casa de la meua mare que la tenia engegada, li agrada perquè a l´Oratge diu que sempre ho encerten i gaudeix d´una sèrie que s´anomena "L´Alqueria Blanca"… que només conec a través d´algun article de Rafa Xambó i sé que té molt de pedigrí i olor a ranci... Com que hi havia un programa de debat pel matí sobre si era millor donar el pit o el biberó als nadons i el tema semblava interessant vaig parar l´orella. El periodista va introduir el tema a debatre, hi havia quatre invitats, un metge expert en la matèria que explicava els beneficis de l´alletament per a les mares i els bebés i tres mares, amb opinions diferents; la primera defensà el dret de les mares a donar de mamar per raons de salut, de benestar afectiu d´ambdós, com a plaer i per motius econòmics i integrals; una segona havia alletat primer i després havia hagut de passar-se´n al biberó per incompatibilitat laboral; una tercera defensava que la mare fes el que volgués i preferia donar el biberó perquè considerava que era mes "còmode", perquè havia tingut problemes als mugrons i perquè així l´home també podia col·laborar… Parlaren una mica sobre els motius i les raons de cada posició, les avantages i els inconvenients d´alletar o de donar el biberó, si hi havia algún tipus de pressió social per fer una cosa o l´altra, si es culpabilitzava el biberó o l´alletament, si hi havia prou mesures de l´administració per conciliar la cura dels nadons i el treball, els arguments científics a favor de l´alletament, factors d´ecologia, de salut, d´afectes, de major desig sexual, de lligams, etc.
El que em va "sorprendre" del debat i em va "interesar" més que el propi contingut que he sintetitzat és l´anàlisi lingüístic del programa. Només el presentador parlava en valencià; dels altres quatre invitats, nomes una dona amb estudis universitaris, -era enginyera de la comarca de la Marina-, va iniciar el debat parlant en un valencià prou correcte; la segona, quan li tocà, va advertir que preferia parlar en castellà, el presentador, immediatament, li va dir que parlés "com volguera" sense cap problema, que hi havia "llibertat" perquè cascú s´expressés com volgués i,clar, ho va fer tot en castellà; la tercera ho va dir tot en castellà i el metge igual. Segurament, la que havia intervingut en valencià la primera vegada, en veure la nul·la predisposició de la resta vers el valencià, ja no va tornar a dir ni xufa en valencià. Fixen-se que d´un grup, on, segurament, tres podien parlar en valencià i tots l´entenien perfectament, van passar tots a parlar exclusivament en castellà (tret del periodista); potser el debat s´haguera fet majoritàriament en valencià, si el conductor hagués fet com a les televisions de Catalunya,( que, deixen llibertat per triar la llengua, però, en prioritzar la llengua propia i animar els invitats a parlar en valencià-català fan que el català tinga molta més presència i estensió social i mediàtica); com que, al meu parer, el periodista va mostrar una actitud "submissa", condescendent i més favorable cap al castellà que cap al valencià, tot el debat es va produir només en castellà, tret de les preguntes.
La conclusió lingüística que es podia extreure és que en la preparació del debat i en la selecció dels invitats no es té en compte prioritzar que parlen en valencià, com si no hi hagueren metges experts en maternitat valencianoparlants, ni dones (que alleten, que donen biberó o les dues coses) que parlen en valencià. Si porten tots els invitats castellanoparlants i en els debats només es parla en castellà, habitualment, a RTVV, sembla que el valencià només el parlen els periodistes de Canal 9 tan sol·licids sempre amb el castellà… Si eres periodista i vols treballar a Canal 9 hauras d´aprendre a parlar una mica en valencià per a fer les preguntes, però, la resta de gent arreu del món, quasi tota o tota, parla quasi sempre en castellà; el valencià és perfectament prescindible per a Canal 9 i l´actitud submissa cap a l´espanyol és un requisit indispensable per a ser periodista d´aquesta tele. Els recomane vívament a tots els periodistes valencians el llibre "Sortir de l´armari lingüístic", dels amics Ferran Suany i Gemma Sanginés; perquè si el que passa a Canal 9 no es tracta de censura política directa contra el valencià, potser siga una variant dels "problemes psicològics" que analitzen els psicòlegs de l´estrés que causen les llengües minoritzades i sense estat… No obstant això, si RTVV es va crear per promoure i estendre l´ús social del valencià, però, és fa tot el contrari, és un instrument per castellanitzar la gent que habita al País Valencià, ¿per què mantenir en funcionament aquesta televisió que fa exactament el contrari dels motius que s´esgrimiren per posar-la en marxa? No seria millor que l´escassa gent que veu Canal 9 es pose a veure les altres televisions, (públiques i privades) en espanyol i els que vulguen veure una televisió en valencià-català que se´n passen a veure TV3 i Canal 33? No s´estalviarien molts diners i recursos, en temps de crisi, si es tancara aquesta tele tan poc "nostra" i que ens castellanitza? I no podríem estendre-ho a la Generalitat Valenciana? Per què no es suprimeix una autonomia que no defensa la nostra llengua pròpia, que no defensa el nostre país, que no defensa els drets socials de la nostra gent, que bat rècords en atur, en déficits ecològics, culturals, sanitaris i educatius? Uns polítics governamentals que no gosen dir-li al seu territori "valencià" ni "Comunitat Valenciana" perquè hi ha fatxes a Alacant que es mosquejen i els governants batallen per combatre i silenciar el nom "valencià" del nostre país i només s´atreveixen a dir, l´asèptica i ignota "Comunitat".
És absurd i malbaratador tindre una televisió i una administració valenciana perquè s´aplique la mateixa política lingüística, social, etc. com si estiguérem a Madrid. Ara que Ruiz Galladón amb motiu de l´estrena de l´AVE adverteix, alegrement, que Madrid i València seran un "contínuum urbànita" (que pot ser no llegeix el que escriuen els ecologistes de Madrid, Ramon Fez. Duran sobre "La explosión del desorden" i les amenaces al territori per la sobreconstrucció?, ¿Per què no ens convertim en una sucursal de Madrid, governats directament per l´esplendorosa i "liberal" Esperanza Aguirre, que aplaudeix a l'extrema dreta o el tal Tomás Gómez, que es presenta com un socialista a lo Pablo Iglesias? Notaríem la diferència? Sincerament, crec que no; estalviariem molts diners en àpats, cotxes oficials, polítics "provincians", consells, acadèmies, sous, coentors, nous d´octubre, desfiles històrics i bufes de pato i com assenyala el savi Gregorio Marín " Si es tanca Canal 9 hi hauria diners per obrir la Fe! Tot i que potser continuaríem igual com ara… Potser no trobaríem cap diferencia! Tots vostés pensaran que és broma, però, Freud ens recordà que les bromes i laspsus revelen la 'veritat' de l´inconscient… De Madrid "al cielo", volant en l´AVE!
