18 de noviembre de 2010
18.11.2010

Taula de filologia valenciana, de la presentació a l'assentament

18.11.2010 | 06:30

Abelard Saragossà

L ´any passat, l´associació Taula de Filologia Valenciana es presentà en Sueca. Enguany, en la «II Jornada sobre el valencià» (Alzira, 23 d´octubre) ha mostrat que pot avançar pel camí de la consolidació. El conjunt dels treballs presentats va per les línies bàsiques de Taula: millorar l´ensenyament del valencià, potenciar l´ús social del valencià, aportar mitjans tècnics i perfeccionar el valencià culte. A més, hi ha hagut una incorporació important de professors jóvens amb dos característiques imprescindibles: ser competents intel·lectualment i estar compromesos socialment.
En la inauguració, Antoni López Quiles va lligar Taula de Filologia Valenciana al valencianisme del primer terç del segle XX (Taula de Lletres Valencianes) i a l´humanisme d´Europa i de la Bíblia, no debades l´arbre més s´enfila com més arrelat està. El regidor de Cultura (Carlos Correal) i l´alcaldessa d´Alzira (Elena Bastidas) donaren la benvinguda als assistents i digueren paraules en defensa de l`ús social del valencià. El primer premi (sufragat per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua) va ser per a un professor de Puçol molt jove, Alexandre Ordaz, que exposà anomalies en l´explicació dels pronoms febles i com es podien solucionar. El segon premi (patrocinat per la Caixa Popular) va ser per a l´alzirenya Pura Santacreu, que contà com havia aconseguit que els seus alumnes s´estimaren més el valencià llegint una obra del nord de Lleida, Pedra de tartera.
Mirem una part dels treballs presentats. En el primer grup que va exposar, el ex president d´Escola Valenciana (Diego Gómez) explicà que el suport dels pares a l´ensenyament en valencià supera en molt l´actuació de la Generalitat Valenciana (en compte de ser al revés). Carla González (de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Germà Llorca (de la Universitat de València) basant-se en dades d´internet mostraren que els valencians comencem a perdre el prejudici de no usar el valencià quan escrivim. Imma Cerdà (de la Diputació de València) descrigué mitjans informàtics per a aprendre el valencià.
En el segon grup, el cap de redacció del diari Avui de Barcelona (Albert Pla Nualart) argumentà que era natural i positiu que cada estructura política (la balear, la valenciana i la catalana) generara un model lingüístic identificador i assimilable, objectiu en què tingué el suport eficaç del tècnic lingüístic de l´Ajuntament d´Alzira (Leo Giménez). Vicent Artur Moreno mostrà de quina manera havia descrit la societat valenciana al miler de filòlegs que en setembre vingué al Congrés Internacional de Lingüística Romànica. Josep Saborit i Àngel Calpe argumentaren que la fonètica de qualsevol comarca valenciana és formidable. A la vesprada, Enric-Miquel Casado féu una proposta per a tornar a editar i llegir una obra de Bernat i Baldoví. Des de Buenos Aires, una filla de valencians (María del Carmen Alonso) explicà que la relació entre balears, valencians i catalans no era positiva en la seua ciutat. Finalment, dos professors jóvens (Alícia Martí i Antoni Rubio) parlaren sobre dos qüestions tècniques (les preposicions i la terminologia); lligaren la temàtica a les necessitats de la societat valenciana, cosa que atragué els assistents (entre cinquanta i cent) i generà debat.
Actualment, Taula de Filologia Valenciana està en converses amb la institució Alfons el Magnànim per a editar una revista anual (Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia). Ja s´ha constituït el consell de redacció (integrat per professors de quatre universitats valencianes) i el consell assessor, del qual formen part catedràtics com ara Albert Hauf, Lluís Meseguer, Emili Casanova, Jordi Colomina o Jaime Siles. També hi han catedràtics de Catalunya (Albert Rossich), d´Àustria (Georg Kremnitz) i d´Anglaterra (Robert Archer). Esperem que Taula de Filologia Valenciana tinga una vida tan llarga com profitosa per a millorar l´ensenyament del valencià i per a contribuir a conformar un valencià culte més identificador i més assimilable i, com a conseqüència, més practicable en la comunicació oral pública.

Taula de Filologia Valenciana.Universitat de València

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook