Està escrit que sant Pau va caure del cavall quan anava camí de Damasc i que aleshores va veure la llum. Nosaltres no sabem si Emilio Fernández, president del consell d´administració de RTVV, ha caigut darrerament un bac, però de la nit al matí s´ha posat a demanar la privatització de la ràdio i la televisió públiques i a proclamar que el consell que ell presideix és molt polític i poc professional i que no compleix la seua obligació de controlar. Curiosament, a estes hores, encara no ha dimitit. Emilio Fernández presideix des del segle passat el consell d´administració de RTVV. Esta institució té encomanades per llei funcions com la de proposar el nomenament i cessament del director general, autoritzar les operacions de crèdit i endeutament, determinar el percentatge de producció pròpia, controlar la programació i aprovar els pressupostos, les plantilles i el règim de retribucions.
Resulta lamentable que el president del consell d´administració parle ara com «empresari» i que diga que la seua opinió es «lliure» després d´haver contribuït activament durant tants anys a la ruïna de RTVV i de seguir tan alegre i escrupolosament les consignes del seu partit. Quan Emilio Fernández parla de privatització vol donar a entendre que proposa una solució, però planteja un problema. Tots sabem que ningú va a comprar Canal 9 i Ràdio 9 tal com estan. El que realment està proposant és que la Generalitat pague els deutes, retalle la plantilla i regale la ràdio i televisió pública. Una vegada sanejada RTVV, el se-
güent pas serà que l´empresa adjudicatària la venga a troços per a fer negoci. L´últim negoci dels molts que s´han fet, perquè després ja no quedarà res a repartir. Eixa i no altra és la seua proposta.
Nosaltres pensem que la viabilitat de l´empresa passa per l´aprovació d´un contracte-programa... i per la marxa de persones que, com l´actual president del consell d´administració, no saben caure del cavall.
