Les comparacions són odioses. I si parlem d´equiparar ciutats com ara València, Vitòria i Barcelona, en el seu vessant ambiental, el resultat pot resultar vergonyós. Ningú no dubta de tots els avantatges —flors, llum— de la capital del Túria. S´hi viu bé. Tanmateix, quan arriba l´examen, ens trauen els colors i ens quedem en l´aprovat, en un suficient, tal vegada, afavorit pel conformisme que aporta un clima temperat i unes dimensions gens desorbitades. Però, per què no aspirem a l´excel·lent? València, Vitòria i Barcelona es van veure les cares la passada setmana a Ecofira, concretament, a la Jornada Nacional sobre Contaminació Atmosfèrica i Mobilitat, organitzada per la Conselleria de Medi Ambient. El representant de Barcelona va mostrar una completa radiografia dels desplaçaments de la seua àrea metropolitana: vehicles i passatgers per quilòmetre, tipus d´emissions, franges horàries de trànsit, parc mòbil, mesures de control... Al detall i llarg termini. Tot seguit, el portaveu de l´Ajuntament de València explicava com el clima de la nostra ciutat beneficiava la mobilitat a peu; que Valenbisi havia estat un gran èxit; que és difícil canviar els usos dels ciutadans; que calia conjugar l´interés general amb els privats. En conclusió, València no té un Pla de Mobilitat Sostenible ni està entre les seues prioritats elaborar-lo.

L´índex de vergonya s´hauria esmorteït si Vitòria no haguera estat la tercera ciutat al debat. Precisament Vitòria, la ciutat pensada i repensada —amb unes dimensions molt menors, també és cert— amb el seu original concepte de desenvolupament en superpoma. Pionera en gestió de la mobilitat, en control de la qualitat de l´aire, en donar preferència al transport públic col·lectiu, en zones verdes i en aconseguir premis com ara el ciutat sostenible o el de Capital Verda Europea 2012.

Vitòria i Barcelona demostraren que les seues polítiques no són casuals, sinó que responen a la planificació, al consens polític i a inversions. València, pel contrari, va exhibir improvisació. Potser equivocadament. Però a tots els qui s´estimem la ciutat —la vivim, la caminem, la pedalegem— ens dol aquesta mancança de projecte. «L´aire no coneix fronteres, és un tema de tots», va afirmar el director general de Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, Jorge Lamparero. Ara bé, els ciutadans ens quedem sense armes o eines de participació quan els nostres polítics anteposen els circuits urbans de Fórmula 1 o el parcs temàtics de Ferrari davant aquestes qüestions de salut pública.