Llig que en un acte del PP l´alcalde de Vila-real i l´alcaldessa de Carlet demanen perdó per expressar-s´hi en valencià, i se m´obrin els ulls com para-sols per la sorpresa. Demanar perdó per parlar valencià a València? Els collons del Montgó, que ausades ma vida. I se´n passeu al castellà perquè un neandertal que s´hi ha colat ho exigeix a crits? Alça, Manela! No és ell qui ha de perdonar-vos. Sou vosaltres qui heu de perdonar-li la idiòcia per no entendre el que dèieu.
Si un dia el valencià desapareix no serà per culpa de troglodites com aquest, sinó perquè els que el fem servir haurem deixat de parlar-lo a causa d´eixa malaltia mental valenciana de creure que en una societat amb dues llengües disputant-se un territori pertoca als valencianoparlants claudicar en nom de la convivència: com a Costa Rica, supose, on la convivència és magnífica però el boruca només el parlen uns pocs vells. És això el que volen, senyors regidors? Si és així, benvinguts al club dels colonitzats. Ah, que l´ideal és conservar la identitat sense trencar la cordialitat? Sí, clar. I si ma tia tingués rodes seria una bicicleta.
Quan alguns censurem conductes com la d´aquest mamífer, hi ha qui puja les celles com si veiés un ovni, i diu: «És de maleducats parlar en valencià a un castellà». Home, si és de Sevilla... «Encara que siga d´Utiel, puix som bilingües». Ai carai, mai no ho haguera dit; doncs, si som bilingües, siguem-ho tots. O siga, que uns poden parlar en castellà arreu del País Valencià; i jo no puc parlar en valencià ni tan sols a les comarques valencianoparlants. A sobre, si ho faig, sóc un maleducat. Que no ha anat a escola aquesta gent? Ho dic perquè la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià aviat complirà trenta anys, i si no vaig errat diu que ambdues llengües oficials s´han de conèixer en igualtat de condicions en acabar l´ensenyança obligatòria. Així que el maleducat serà vostè, per considerar els valencians castellanoparlants uns incapaços als quals se´ls regala el graduat escolar.
