29 de diciembre de 2011
29.12.2011

Ètica científica al principi de recaudació

Joan Ribó

29.12.2011 | 06:30

La lectura de l´article de Emili Gómez Mondragón en Levante-EMV Polítics, ètica i transgènics m´ha cridat l´atenció per una sèrie de motius que vull comentar en aquest debat que mantenim mitjançant articles en aquest diari. En primer lloc, crida l´atenció allò que l´autor anomena «superar els enormes obstacles burocràtics que costa la seua comercialització». Es pot veure, i jo ho veig, d´una altra forma: Tenir un mínim de garanties que el transgènic que vostés (o qui siga) proposen, no produïsca efectes negatius constatables sobre les persones, els animals i la biodiversitat. I açò qui ho inventa i vol ficar-ho en el mercat té l´obligació de provar-ho. La història recent de la ciència i la tècnica ho ha demostrat. En els fàrmacs (es recorda de la talidomida?), en els insecticides (el meravellós DDT que s´ha hagut de prohibir), en els productes químics (el freons i els seus efectes sobre la capa d´ozó), en l´energia nuclear (Tres Illes, Txernòbil, Fukushima). Podríem continuar però són suficients exemples com per a constatar que qualsevol descobriment científic no és bo per definició. Pot ocasionar problemes molt greus que cal avaluar abans de llançar-lo al mercat i a la natura, sobretot si és un ser viu i pot reproduir-se.
A açò se l´acostuma a anomenar com a principi de precaució. Però si es vol anatematitzar es qualifica, com es fa en l´article: «Enormes obstacles burocràtics». La història científica ens palesa que lliurar un producte (sobretot si és viu) a la natura, sense els controls necessaris, és una greu manca de responsabilitat i d´ètica tant dels científics i les empreses que ho fan com dels polítics que ho permeten. 
L´article contempla algunes afirmacions que no sé molt bé si fan riure o plorar. Per exemple, la dels suposats beneficis del golden rice, que teòricament ha d´arreglar la ceguera de milions de xiquets en el món que només mengen arròs per la manca de provitamina A. El golden rice transgènic té 1,6 micrograms de betacarotè per gram d´arròs. Per a tenir la dosi diària necessària d´aquesta provitamina una persona adulta ha de menjar uns set quilos d´arròs al dia, i un xiquet, uns cinc quilos. Vosté creu que açò és seriós com per a fer propaganda d´aquest suposat avanç científic? No creu que seria més raonable promoure cultius-dietes un poc més variades de vegetals? De veritat no creu que la proposta benèfica de l´arròs daurat amaga i intenta perpetuar unes formes de nutrició intolerables que es podrien canviar ràpidament aplicant els recursos en altres direccions?
Afirma també que no es produeixen al·lèrgies. Tampoc és cert. Es coneixen científicament distints casos d´al·lèrgies produïdes per aliments transgènics. Li donaré només una cita on es demostra el contrari. En este cas, en pèsols modificats genèticament que produeixen  reaccions al·lèrgiques en ratolins (Prescott et al., 2005). Han aparegut fenòmens de resistència a les plagues que controla l´insecticida que genera la dacsa transgènica (Bt), com estic segur què vosté coneix. Han aparegut supermales herbes en camps plantats amb soja transgènica i cotó transgènic en EE UU. Concretament, extensions de centenars de milers d´hectàrees infectades amb Amaranthus palmeri que està causant greus perjudicis als llauradors malgrat l´augment constant de l´ús d´herbicides. És senzillament un fenomen que fa molts anys ens ensenyà Darwin i que li diuen evolució. L´hem comprovat en la resistència als insecticides, als antibiòtics, etc. Algú havia somiat que no anava a passar amb els transgènics?
Sincerament, si puc escollir, ho tinc clar: em quede amb la posició de molts estats de la Unió Europea, de moltes regions i municipis europeus lliures de transgènics. I celebre, per suposat, que l´Ajuntament d´Alcoi haja declarat recentment el municipi lliure de transgènics a instàncies dels grups ecologistes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook