He estat una setmana de vacances i en este període han aparegut en el diari Levante-EMV dos articles sobre transgènics. Em felicite d´haver col·laborat a fomentar este debat. És un tema important i polèmic que no està ni molt menys resolt en la Unió Europea ni en tot el món, per molt que alguns es vulguen autoqualificar com els únics sabedors del tema com si foren els grans sacerdots d´una nova religió amb principis inqüestionables i indiscutibles.

Compartisc amb el senyor José Miguel Mulet la preocupació per la situació de la investigació científica en el nostre país. Tant per la clausura de línies d´investigació del CIPF com per l´abandó d´altres centres d´investigació com l´IVIA de Montcada que ha estat un centre de referència internacional en cítrics. I sembla, efectivament, que el nou govern del PP va a empitjorar encara més la situació de la investigació, el desenvolupament i la innovació valenciana i espanyola.

Però no m´agrada ficar-ho tot en el mateix calaix. Hi ha investigació que cal potenciar i altra que a mi no m´agrada. Ficaré un exemple: en Espanya, dels pocs recursos que es dediquen a I+D+i, una part important va a parar a la investigació de caràcter militar. Els que a més de tenir alguns defectes com ser ecologistes, en tenim altres com ser pacifistes, no veiem amb bons ulls aquesta investigació militar. Pensem que en investigació, a més de dedicar els recursos necessaris, cosa que no es fa, cal prioritzar unes línies sobre altres. Posaré uns exemples d´investigacions a potenciar: les energies renovables (on per exemple, l´antic professor de la Universitat Politècnica, Valeriano Ruiz, és una figura mundial en energia termosolar), les investigacions biomèdiques, prestant especial atenció a la medicina regenerativa, l´agricultura integrada i biològica, etc. Ho lamente, no posaria com a prioritat la investigació sobre cultius transgènics. Com molt bé raona Pedro López en el seu article «Cuestiones transgénicas», aparegut en Levante-EMV el 6-1-12, no es compleixen les condicions bàsiques per alçar les sospites sobre estos cultius que, sense cap dubte, generen grandiosos beneficis a les empreses multinacionals que els comercialitzen però encara no sabem quins beneficis generen als consumidors, si és que en generen algun.

Respecte als cultius transgènics hi ha una pregunta que ens hem de fer necessàriament: quina agricultura i ramaderia volem per al nostre país com a base de la nostra alimentació? Molts països de la Unió Europea es plantegen avançar en una direcció més respectuosa amb la naturalesa, més integrada amb la mateixa, més respectuosa amb la biodiversitat tant general com específica de les varietats que s´estan cultivant. Sistemes basats en l´agroecologia que combinen la qualitat i seguretat dels productes obtinguts amb la productivitat i la integració en els sistemes naturals. Encara que puga ferir l´orgull dels científics que treballen en transgènics, cada vegada més consumidors preferim la selecció que han fet al llarg dels anys els nostres llauradors pensant en la qualitat dels productes obtinguts i en la seua adaptació al territori específic de conreu que altres seleccions que, per molt sofisticades tècniques que s´hagen pogut emprar, els seus objectius sabem molt bé al final a qui beneficien. Mai som nosaltres els consumidors ni per desgràcia, els que passen fam en el món.

Espanya és l´únic país de la Unió Europea que no ha posat cap restricció als cultius transgènics i els usa en gran escala. Però cada vegada més gent, més municipis (Vinaròs, Altea, Alcoi... i més de 4.500 municipis europeus), més comunitats autònomes (Astúries, País Basc, Illes Balears, Canàries, Galícia i més de 170 regions europees), més Estats europeus (Irlanda, França, Àustria, Grècia, Luxemburg, Hungria, Itàlia i Polònia que mantenen fortes restriccions als cultius transgènics), es plantegen eliminar els transgènics de la seua producció agrícola malgrat la pressió que realitzen les multinacionals mitjançant la Comissió Europea. En primer lloc, per respectar els cultius ecològics, ja que la presència de cultius transgènics provoca la seua contaminació via pol·linització i impedeix la comercialització com a productes ecològics. Però també perquè els transgènics fomenten el pitjor de l´agricultura industrial: abús d´agrotòxics, monocultius, desplaçament de comunitats campesines, destrucció de models d´agricultura més sostenibles, desforestació, control de l´agricultura per unes poques multinacionals, compra massiva de terrenys per països i grans empreses (Argentina, Madagascar, etc.).

Cal optar: o pel camí dels transgènics per una banda o pel camí de la sobirania alimentària i la sostenibilitat agrària per altra. Són camins contraposats i alternatius. Jo aposte decididament pel segon.