Com deia el malaguanyat alcalde d´Alberic, Domingo Morcillo, quines estem afiliats a un partit «som gent afortunada, per una mísera quota podem gaudir d´espectacles pels quals la gent pagaria». I al PSPV-PSOE ens agrada molt l´espectacle i no allò important.
Important és explicar que esta crisi és la de l´ocupació, el crèdit… i la dels límits del pretés creixement econòmic infinit, el consumisme, la depredació del medi i la vergonyosa especulació llur conseqüència és la desigualtat social creixent. És insuportable esperar que els rics tinguen molts beneficis per a que altres troben un minijob, benestar no pot ser sinòmin de posseir tota mena de bens… i amb la política podem intervindre: repartint el treball (tot i sacrificant part del salari), redistribuint amb una fiscalitat que financie els serveis públics, reduisca les desiguatats i invertisca en l´economia productiva i sostenible que crea ocupació. I tot això incorporant la responsabilitat individual i col·lectiva per a combatre al frau: el fiscal de qui més té i el dels free rider (que deia Mancur Olson) que abusen de la protecció pública. És a dir, posar en valor les estratègies col·lectives front a l´individualisme egoista. És un canvi cultural gens senzill per a «treballar menys, consumir menys, viure millor» (André Gorz) en una «societat de treballadors sense treball» (Hannah Arendt). Després de dècades d´ofensiva ideològica conservadora no serà fàcil.
Ací això passa per explicar que el model econòmic del PP és un fracàs, amb crisi o sense crisi. La Fórmula 1 i saraus semblants, parcs mítics que són malsons, deliris urbanístics devoradors del paisatge, contenidors arquitectònics sense contingut amb trellat… són un mal negoci, pa per a ahir i fam per a hui i demà, que ja estem pagant entre tots. I cal articular un model alternatiu que siga millor resposta als problemes de la ciutadania que el de la dreta. Parlem de prosperitat col·lectiva i individual fonamentada en la justícia, per atendre les aspiracions individuals; la solidaritat, que és la dimensió col·lectiva de la prosperitat; i la sostenibilitat, la nostra forma de garantir-la. La defensa del medi ambient ha de ser l´eix econòmic vertebrador. Combatir el canvi climàtic i la degradació ecològica és clau per a no matar la gallina dels ous d´or que representa el turisme per a la nostra economia. La conservació del territori ha de ser una nova forma d´identitat col·lectiva front al victimisme manipulador del PP (que amb Rajoy a La Moncloa serà més complexe d´explotar).
I junt als nostres valors clàssics: redistribució, justícia, igualtat… parlem de seguretat, immigració o de competència i mèrit, temes que sovint hem regalat a la dreta. I de formació, de serveis de benestar, de salut… de gestió de la diversitat social i cultural, consum, energia, urbanisme, participació… En definitiva, elaborar una proposta política mereixedora de la confiança de la societat.
Hem d´acabar amb les indefinicions (som partidaris o no de la Fòrmula 1?) i passar de l´estratègia fracassada de l´alternància (esperant un desgast del PP que mai no arriba) a construir una alternativa. No serveix només un altra manera de gestionar, cal proposar nous objectius a la societat, amb coherència entre allò que diem i el que fem i tenint un model reconeixible de govern allà on encara tenim eixa responsabilitat. I ho hem de fer obrint les nostres decisions a la participació de qui ens vota per a superar el segrest d´unes faccions orgàniques llur objectiu és el repartiment (cada volta més patètic) de les minvants misèries institucionals.
Els valencians i valencianes mereixen que canviem de veritat el projecte polític que ha de liderar l´alternativa social, econòmica i cultural que necessita urgentment el País Valencià. Fem-ho!
Comité Municipal del PSPV-PSOE de València
