El valencià no es perdrà si volem

El professor Vicent Pasqual ha tingut un paper important en la introducció de la llengua valenciana en les escoles valencianes en els últims trenta anys i en el procés modernitzador de l´ensenyament. Així comença l´entrevista que Paco Cerdà presentà en aquestes pàgines del Levante-EMV el passat dia 1 de març. Era al col.legi Francesc Ribalta d´Algemesí, al princip, dels anys setanta -encara vivía Franco- quan el professor Vicent Pasqual començà amb els xiquets de 6é, 7é i 8é d´EGB a fer una hora setmanal de valencià. Segons ell deia, ensenyar-ho tot en castellà no tenia cap sentit. Implantar l´aprenentatge del valencià, no va ser cap heroicitat, tot ho van agafar bé.

A hores d´ara, el profesor Pasqual ens diu que la situació és curiosa. Els pares i la societat mantenen el valencià més viu que mai. I a nivell tècnic les propostes que estan fent els sectors de la renovació pedagógica com Escola Valenciana son propostes avançadíssimes. Però, la senyora Administració valenciana que ens governa, està decidida a acabar amb tot això i sincerament, és l´unic punt negatiu que en aquest moment es veu, segons ens diu el profesor Pasqual.

Que hagen de ser els pares dels centres els qui li demanen a l´Adminstració que volen ensenyament per als seus fills, que l´Admnistració es negue, que tinguen que dur-ho al jutjat i que el juttge els done la raó als pares és una contradicció increïble. Les polítiques lingüístiques es fan des del poder, però ací les hem de fer des de baix. Aixó vol dir que la societat està ben viva i que vol el valencià. Però l´Administració, el Consell, no. En aquest moment, el problema no és la demanda de valencià, el problema es l´oferta, diu el profesor Pascual. El vertader problema, però, son els polítics que ens governen.

I també, uns grupets que han eixit en el Cap i Casal, que estan tractant d´enganyar als ciutadans cridant que la llengua que s´ensenya a les escoles no és el valencià sinó el català. Saben que això no és veritat, si més no els que durant la transició es tragueren això de «l´anicatalanisme» pera que la dreta, que havia perdut les primeres eleccions democràtiques, poguera tindre un argument per portar a la campanya següent: «Els catalans estaven furtant-nos ho tot. Fins la llengua. I amb la col.laboració dels valencians ´catalanistes´». Aquesta gent dels grupets del Cap i Casal, estan menyspreant l´Escola Valenciana i i les seues trobades que fan tots els anys per comarques. I ara l´an agafat, també, a l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. No volen aceptar que la nostra és llengua comuna, amb els catalans i també els balears.

El professor Pasqual, però, diu en la seua entrevista que ara «tenim les armes més esmolades, sabem moltíssim sobre educació plurilingüe i com ensenyar llengües». El que nesecitem ara és posar-nos al nostre lloc i que la societat ens acompanye i res més. Perquè l´Administració ja ha demostrat que és sorda davant les nostres exigències. Hem de donar suport a Escola Valenciana i demés centres de l´ensenyament de la nostra llengua. El valencià és el senyal més important de la nostra identitat.