14 de marzo de 2013
14.03.2013

Paràlisi i agonia del Xúquer

14.03.2013 | 05:30

Graciela Ferrer

El Dia Internacional d´Acció pels Rius ens invita a reflexionar sobre l´estat del Xúquer, un dels nostres rius més importants i també més castigats per la sobreexplotació, l´alteració hidromorfològica, la pèrdua de biodiversitat, la tímida prevenció de la contaminació i el desgovern.
L´any 2000 entrà en vigor la Directiva Marc de l´Aigua (DMA), una norma europea d´obligat compliment, amb la fi d´assolir, al 2015, el bon estat dels rius, llacs, aqüífers i aigües costaneres, com a via per garantir la disponibilitat d´aigua a llarg termini així com la nostra qualitat de vida. Per aconseguir-ho, la directiva exigia que s´elaboraren nous plans de gestió de les conques hidrogràfiques i s´aprovaren, com a molt tard, al desembre de 2009. Al 2013, hauríem de tindre motius per celebrar la salut del Xúquer! Malauradament assistim a l´agonia fluvial.
L´any passat, el Tribunal de Justícia Europeu condemnà Espanya per no haver aprovat aquests plans de conca en la majoria de l´estat. La situació al Xúquer és de les més greus. Les confrontacions polítiques i territorials han provocat que encara no s´haja definit ni tant sols l´àmbit territorial del nou pla de conca. La planificació continua en paràlisi indefinida des de fa 3 anys i acumula més de 4 anys de retard, que més prompte que tard, es traduirà en sancions monetàries.
És urgent que els governs central i autonòmics actuen amb responsabilitat per desbloquejar la planificació hidrològica, exercint les seues competències i posant-se a treballar coordinadament i amb participació ciutadana per tal d´assolir els objectius de la DMA... encara que siga en temps de descompte.
Pel que fa al Xúquer, hi ha molta feina a fer: cal recuperar l'aqüífer de la Manxa Oriental, garantir la continuïtat fluvial i uns règims de cabals ecològics adequats pel Xúquer, els seus afluents i l´Albufera, eliminar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies així com recuperar els boscos de ribera i l'espai fluvial dels rius que, addicionalment, col·laboren en la prevenció d'inundacions. És fonamental racionalitzar els usos de l´aigua (agraris, hidroelèctrics, industrials i urbans) i revisar les concessions existents per adaptar-les a les capacitats reals dels ecosistemes i al possible impacte del canvi climàtic, garantint l´aigua de millor qualitat per a la producció d´aigua potable i aplicant els principis prevenció, recuperació dels costos, transparència i rendició de comptes, i qui contamina, paga en la gestió. El nou pla ha de promoure la reconciliació de la societat amb el seus rius mitjançant mesures de sensibilització, participació, coneixement, respecte i gaudiment dels ecosistemes aquàtics i paisatges d´aigua.
Al segle XXI, gestionar l´aigua significa gestionar sistemes vius „rius, aqüífers, llacs...„ de la salut dels quals depèn la societat a llarg termini. Aquesta és una tasca que supera la legitimitat decisòria dels usuaris privatius, que tradicionalment han participat de manera exclusiva en els òrgans de govern i gestió de l´aigua, juntament amb les administracions. Cal la participació efectiva en la presa de decisions de representants dels valors ambientals i socials vinculats a l´aigua, en igualtat de condicions que els usuaris privatius.
Malgrat els entrebancs, amb il·lusió i esforç, per un Xúquer Viu.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook