Delinqüents lingüístics

No s´ha de ser un expert en Dret, per a saber que quan es cometen accions que són contraries a la llei, estem davant d´un delicte. Però, sovint, aquestes accions, si són recolzades, o el que és pitjor, efectuades per les administracions, es converteixen en delictes amb impunitat.

Fa 30 anys que es va aprovar la LUEV (Llei d´Ús i Ensenyament en Valencià), i el propòsit d´aquestes paraules no és explicar-la, ni criticar-la, ni sotmetre-la a una operació de modernització, que ja aprofite per dir que açò últim és necessari.

Des de que era menut pensava que a tot el País Valencià es parlava valencià. Tinc la sort de viure a un poble on s´utilitza al carrer, a l´administració, als teatres. El parlen els policies, els mestres, els polítics, és a dir, que parlar la nostra llengua és normal. A més, també he tingut la sort de poder gaudir dels dibuixos animats en la meua llengua. Però, anava fent-me major, i el meu àmbit s´ampliava, primer a la meua comarca, després per la meua província i finalment, pel País.

I veia com, mentre anava coneguent més i més territori, la meua normalitat de parlar valencià anava desapareixent. Primer veia que a la meua comarca les administracions utilitzaven molt més el castellà. Encara que m´atenien en valencià, a l´hora de fer qualsevol tràmit administratiu, m´ho facilitaven en castellà. En molts llocs de la província resultava fins i tot estrany que l´administració atenguera les peticions en valencià.

Aquesta situació no ha sorgit per casualitat, naix d´un objectiu clar de l´administració que ha estat durant 18 anys governant al País Valencià. Tant el PP de Zaplana, Camps i ara Fabra, han prioritzat una llengua davant d´un altra, passant-se per la part darrera dels pantalons la llei que he esmentat avanç.

Una llei on es diu que "tot valencià té dret a ser atès en valencià, dret a formular tot tipus de documentació, en valencià". Una llei on es diu que "tots els valencians tenen dret a escoltar la seua llengua als mitjans de comunicació". Una llei que ha sigut maltractada i amagada per un PP "valencià" que, a més a més, l´ha incomplit a propòsit per intentar deixar la llengua pròpia fora de la vida quotidiana, dels ajuntaments, de les Corts, de les escoles, o de la televisió, i ha intentat traslladar aquesta idea al carrer.

Aquestos dirigents, ja no sols són delinqüents per utilitzar els diners de tots en benefici propi o dels "amiguitos del alma". No, també són culpables d´haver intentat minimitzar el que ens identifica com a valencians, la senya d´identitat més especial de la nostra terra. Són DELINQÜENTS LINGÜÍSTICS.

*Secretari de política lingüística de Joves Socialistes del País Valencià