El dia en què el president de la Generalitat va nomenar el nou Govern doblement paritari es complien 10 anys justos de l´acte multitudinari que un 29 de juny de 2005 va tindre lloc al Club Diario Levante, organitzat per Esquerra i País (ara Iniciativa) i el BES (Bloc d´Esquerres i Sobiranista), corrent del Bloc. Aquell acte, moderat per Feliciano Albadalejo i amb una mesa integrada per Alfons Cervera, Carme Miquel, Ramon Lapiedra i Francesc de P. Burguera, ben bé es pot considerar com l´acta de naixement de Compromís, un moviment polític clau per entendre l´última dècada de la política valenciana „especialment els últims anys„ i que s´ha mostrat decisiu en el canvi polític que acabem d´encetar.
L´esclat de Compromís obeeix sense dubte a una multiplicitat de factors, entre els quals la seua configuració com a referència inequívoca de l´oposició als governs de l´abús i del saqueig, la implantació territorial de l´antiga estructura nacionalista o el lideratge de Mónica Oltra, en són alguns dels més evidents. L´alcaldia de la primera ciutat del país, en la persona de Joan Ribó, també partícip activament d´aquell acte (car nós som venguts a hora e a punt que podem haver València, e així haurem la gallina e puis los pollets), junt a moltes altres alcaldies de nord a sud del país, a una presència important en les tres diputacions, a un gran grup parlamentari a les Corts „presidides per Enric Morera„ o a cinc conselleries del Govern valencià, tot això afegit a la representació a Brussel·les o al Congrés, i ara també al Senat, ajuden a entendre les dimensions de l´èxit d´una alternativa política alhora complexa en la seua estructura interna i de percepció senzilla i clara per part de l´electorat valencià.
Compromís té al seu davant diversos reptes. D´una banda ha de consolidar-se com opció de govern en les diverses institucions, i molt especialment en el cap i casal i en el Consell, ha de marcar el ritme del nou Govern valencià i ha de contribuir també perquè hi haja només un govern (i no dos, o tres), una de les claus del bon funcionament (o no) de l´Executiu valencià. I de l´altra ha de bastir una organització política, una estructura organitzativa democràtica, sòlida i plural, capaç de donar resposta a la seua pròpia diversitat i suport als centenars de càrrecs públics de les diferents institucions.
Compromís ha d´avançar en la conformació d´una estructura política que siga el reflex dels milers de militants i simpatitzants que en formen part, que vaja molt més enllà de la simple suma de tres partits polítics, que s´acoste, en fi, a la realitat d´una organització que en les seues bases és cada vegada més Compromís, d´acord també amb el Compromís que la ciutadania ha avalat amb la seua enorme confiança en forma de vots. No és una tasca ajornable eternament, es tracta d´una conditio sine qua non per a assolir un futur amb garanties. Com va dir el moderador de l´acte d´ara fa 10 anys, «necessitem obrir una etapa de regeneració política per a aconseguir no només que el PP perda, sinó un Govern que construïsca. La democràcia és una creació humana que cal treballar». 10 anys després estem en el camí.
Firmen també Xavier Hervàs, Maria Josep Ortega, Bàrbara Peris, Eduard Beneito, Maribel Castillo, Sergi Doménech, Juli Just, Oto Luque i Miquel Notari
