Compromís no es Rexona

Imagine´s que li pregunten si prefereix morir d´un infart o d´una isquèmia cerebral. Puix una disjuntiva semblant se´ls ha plantejat als diputats de Compromís en el Congrés, un cop desestimada l´opció de tindre grup parlamentari propi. Davant la disjuntiva de diluir-se en Podem o en el grup Mixt, han optat per seguir el consell de Marx (em referisc a Groucho, naturalment) i han refusat pertànyer a Podem que els acceptava com a membres, integrant-se en eixa espècie de camarot dels germans Marx que és el grup Mixt, on conviuen polítics d´ideologia diversa tractant de fer-s´hi un espai.

Tothom sabia que el reglament del Congrés dificulta la constitució de grups polítics sense l´acord dels partits majoritaris. I com és d´enrevessat anar a missa sense competir electoralment amb Podem i repicar campanes en un grup diferent. Així que era d´esperar que a Compromís se li cremaria el pa a la porta del forn. Com res hi ha més fàcil que creure´s el que es desitja, com va dir Demòstenes fa ja més de dos mil anys, hem de creure i pensar, i pensar i creure que el cimbell d´un grup valencià fou fruit de l´autoengany dels dirigents de Compromís. Una iseta al servei de l´estratègia electoral de Mónica Oltra, no pensant en 2015, sinó en 2019. Reflexió que s´ha d´interpretar no com una crítica, sinó com una descripció.

Mal que ens pese, no hauria de caure´ns l´ànima als peus per una decisió que era previsible. A més, el saldo electoral de la coalició només té anotacions en la columna de l´Haver i cap nota en la columna del Deure. Saldo positiu per a tots dos; i per a l´esquerra i el país, dos dits de la mateixa. El temps dirà si per a la ´visibilitat´ de Compromís resulta més útil el grup Mixt que un subgrup valencià en Podem. Per ara, la relació entre tots dos entra en aquella fase que definiríem com a «cessament temporal de la convivència». Cap drama. Groucho ja va deixar dit que el matrimoni és la principal causa de divorci. Per això Compromís abandona Podem. Compromís no és Rexona.