Confirmat: tots els premis alternatius als Goya d´enguany s´han quedat a València. Ah, que vostè no n´ha sentit parlar mai? Li explique: els concedeix aquesta columna i com em reunisc amb mi mateix s´atorguen per unanimitat. En la categoria de millor actor protagonista competien Carlos Fabra, per la seua actuació en la pel·lícula Naranjax, història d´un delinqüent polític que comet tràfic d´influències, suborn i frau; i Rafael Blasco, pel seu paper en Cooperació, que conta la sòrdida història d´un frau en les ajudes a Nicaragua. Com tots dos interpreten amb igual habilitat el paper del guilopo que és pillat amb els collons en la mà, el premi s´ha concedit ex aequo.
El millor actor de repartiment „que sempre s´emporta un corrupte„, ha tingut tants candidats que triar guanyador ha sigut més difícil que jugar al truc amb Pujol (un dels nominats) i distingir una senya d´un tic. El premiat ha sigut Marcos Benavent, que a més de brodar el paper en El ionqui del diner „pel·lícula que amenaça continuar en cartellera durant molt de temps„ suma dos guardons més: millor actor revelació i millor banda sonora, pels secrets desvelats i per cantar tot el que sap.
El premi al millor muntatge ha sigut per al llargmetratge El PP és incompatible amb la corrupció; per la narrativa de diferents trames que donen cos al relat, i per la selecció de malifetes i plànols d´escenes amb personatges com ´la Perla´ adormint-se en ple judici, l´entratjat ´curita´ que mira al cel i li fa l´ullet a Déu, ´la Rubia del Puerto´ en la festa de pijames amb el ´cap´ de Brugal, etc. I si el premi al millor maquillatge se l´endú Els zombis d´Imelsa, superproducció d´un realisme (o surrealisme) tal que revela com estar en nòmina i cobrar sense treballar, el premi al millor curtmetratge ha sigut per a El caloret, escrit i dirigit per Rita Barberá que et fa baquejar-te de riure fins encanar-te. Per cert, aquesta presentava també el documental La Vieja´l Visillo, però el jurat l´ha rebutjat per plagi.
