L´ argentí Carlos Slepay ens visità amb motiu del quaranta aniversari de la dictadura argentina, en un acte ens va recordar que tenim pendent el tema de l´ impunitat del franquisme, una situació que naix de la llei d´amnistia de 1977 pactada per la quasi totalitat de partits amb la particularitat que la dreta, representada aleshores per Alianza Popular s´abstingué i sol va haver dos o tres vots contraris testimonials. En la redacció i elaboració participaren els representants del PSOE, PCE,UCD,PNV,CDC I què es pactà? En resum: es van anular tots els delictes o faltes de qualsevol ordre penal o laboral d´intencionalitat política esdevinguts entre el 18 de juliol de 1936 i el 15 de desembre de 1976.

L´ iniciativa la prengué el govern d´ Adolfo Suárez si be en la redacció del text va participar l´oposició democràtica. Marcelino Camacho, diputat pels comunistes, va defensar el projecte destacant que amb la llei molts treballadors serien amnistiats i recuperarien el seus drets i treball. Aleshores els advocats que al seu moment havíem defensat als treballadors aconseguirem que molta gent tornés a la feina o que s´anul·laren els acomiadaments. En aquell moment va prevaldre l´objectiu immediat, sense reparar que la llei també amnistiava a torturadors, militars, i tota aquella gent hi havia exercit la dura repressió. Recordareu com al 2007 el jutge Garzón intentà obrir un procés al franquisme, i fou quan va aparèixer una doctrina oficial, la que considera que no és possible jutjar els crims del franquisme, puix segons diuen la seus derogació parcial aniria contra l´ article 9 de la Constitució, el fet es que es «desferen» de Garzón.

Ens podem plantejar,doncs, si estem davant d´ una impunitat o punt final irreformable. Sembla que formalment és així, el desig, però, de fer justícia va en altre sentit, no es tracta de qüestionar les bones intencions dels legisladors d´esquerra del 1977, puix la vessant positiva de la norma va ser celebrada per la gran majoria, jo mateix tenia pendent una causa amb sentencia que en condemnà a any i mig per propaganda il·legal. A Argentina si han revisat la qüestió. Allò que volem és la revisió del tema, obrir possibilitats d´ investigar sobre fets silenciats i jutjar als responsables, malgrat que molts d´ ells ja no viuen o no anirien a la presó per l´edat. El cas és que l´estat de la qüestió no hi és gents satisfactori des del punt de vista de castigar actes de clara responsabilitat penal. Anem doncs a seguir en estat d´amnèsia?