Patró del País Valencià, la festa de Sant Vicent Ferrer se celebra cada dilluns de la segona setmana de Pasqua a nombrosos pobles valencians, alguns d´ells beneïts pel pas d´aquest insigne sant dominic pels seus carrers i per les seues places, com és el cas de Morella, Teulada, Catí, Agullent, Xilxes, Llíria i no cal dir, València, la ciutat on va nàixer aquest gran dominic.
Va ser mossèn Joan Puig qui recollí en el seu «Vocabulari de Catí», les festes i els costums d´aquesta entranyable vila de l´Alt Maestrat. Nascut a Catí el 10 de febrer de 1880 i mort a Sant Mateu el 25 de setembre de 1955, mossèn Joan Puig aplegà les efemèrides més importants d´aquesta vila, com el Nadal i l´Arguilando, les festes de Cap d´Any i Reis, Sant Antoni i la Candelera, la Quaresma, Cendra, Sant Josep, el Septenari de la Mare de Déu dels Dolors i la Setmana Santa, la Pasqua, el Corpus, Sant Joan o Tots Sants entre moltes altres festes.
Mossèn Joan Puig dedicà un apartat important del seu «Vocabulari» a la festa de Sant Vicent Ferrer, per la presència del dominic en aquesta vila de l´Alt Maestrat (on predicà el 1410) començant per anotar els fets més destacables d´aquesta efemèride que dura dos dies, «el diumenge i el dilluns després de Pasqua Florida».
Entre els fets més remarcables de la festa a Catí, mossèn Joan Puig mencionava l´acapte de Sant Vicent, «que acostumen a fer els balladors de Sant Vicent Ferrer per les cases del poble», el ball de nit, la berena de Sant Vicent, consistent en «truita que dins d´un pa porten els qui van a l´ermita per a esmorzar després de la missa major», la pedra de Sant Vicent, «ab una creu que li féu Sant Vicent i que està guardada en un nitxo de l´altar de dita ermita» o «la provessó de Sant Vicent», que es fa «pels carrers del poble després de vespres el dilluns de Sant Vicent portant la imatge del sant i acompanyada del jutglar».
Mossèn Joan Puig recorda en el seu «Vocabulari», la devoció de Catí a Sant Vicent Ferrer, pel fet que aquest sant «predicà al carrer Major davant de casa Carme Martí de Borràs i dormí a la casa d´enfront, avui de José Blasco i Pràxedes García, en l´alcova de l´habitació entrant a l´esquerra».
Mossèn Puig demostra documentalment la presència de Sant Vicent Ferrer a Catí, «per les despeses ocasionades segons el racional del consell de l´any 1410». Catí, segons documenta Puig, «va rebre ab devoció els seus sermons i l´acompanyà a l´eixir el sant cap a Sant Mateu». Com diu Puig, «en senyal de la veritat predicada i de l´afecte que els tenia féu una creu ab el dit en una pedra qui es conserva a l´ermita del Sant Vicent». Les obres de l´ermita, que Catí va dedicar l sant i que començà a construir-se el 1610, foren dirigides pel «mestre d´esglésies Pere del Sol, qui la tenia acabada l´any 1618, com es pot veure en la clau d´una de les pedres dels arcs de dita església». La devoció de Catí per Sant Vicent s´ha manifestat d´una manera especial, quan aquesta vila ha implorat la seua protecció amb motiu de la sequera. Per això la imatge del sant va ser baixada de l´ermita al poble en «1693, 1702, 1712, 1726, 1730, 1738, 1739, 1748 i 1751", afavorint-los «ab pluja abundant». Va ser l´amic Pere-Enric Barreda i Àngela Buj, els qui feren l´edició i l´estudi del «Vocabulari de Catí. Festes i costums», publicat el 2012 per Onada edicions, en un volum de gran interès cultural.
Que Sant Vicent Ferrer continue protegint el País Valencià, del qual és patró. I que per la seua intercessió, l´Església Valenciana (especialment els bisbes i els capellans de les nostres quatre diòcesis) valore, estime i promoga la nostra llengua a la litúrgia, als estudis als Seminaris i a la catequesi. Que malgrat el rebuig que, des de segles, el clergat valencià ha fet de la nostra llengua, finalment l´ús del valencià esdevinga normal en les celebracions litúrgiques, per tal que els cristians valencians puguem adreçar-nos a Déu en la llengua dels nostres pares i del nostre Poble.
