Oh, Susana!

Haz posible que la ilusión llegue al PSOE. Yo avalo a Susana Díaz» és un meme que la sultana andalusa vol fer viral a les xarxes socials a través d´una cort de visirs territorials. I ara vostè dirà: il·lusió i Susana? Les dues paraules juntes en una mateixa frase? Això és un oxímoron, un propòsit optimista però impossible. Susana només desperta il·lusió en l´electorat de dretes (segons el CIS), i en la premsa de dretes (segons les portades): «Díaz se erige como líder del PSOE de siempre» (La Razón), «Una apuesta por la esperanza» (El Español), «Por el PSOE y por España» (ABC), «O Susana o el caos» (OK Diario), etcétera. Amb eixos avaladors, per a què vols detractors?

I en eixes estem. El visir Ximo Puig demana als paixàs locals i comarcals enganxats a la glàndula mamària de les institucions que li busquen avals a la sultana, i que hi posen tant d´interès com els delinqüents que buscaven el falcó maltès. Ara vostè pensarà: i en lloc de buscar avals, per què no busquen treball com tothom? Puix, perquè han descobert el cotxe oficial i menjar calent sota el paraigües dels pressupostos. I si els retraus que, a l´igual que la sultana andalusa, no han cotitzat ni un sol dia de treball fora de la política, et contesta la Belén Esteban que porten dins: «Yo por mi hija mato» (on diu «hija», llegiu «molleta d´organigrama»).

Per a l´esquerra amb memòria, Susana Díaz „com en la pel·lícula Los otros„ està morta (políticament) i no ho sap des de l´aquelarre socialista de l´1 d´octubre de 2016. Vol desllapissar-se de la responsabilitat d´haver facilitat el govern de Rajoy, però negar-ho és com si l´única gallina del corral negara que és seu l´ou del ponedor. Si el PSOE fa hui de sidecar del PP és per les condicions que sultana i visirs posaren a Pedro Sánchez per a pactar amb l´esquerra. Condicions que recorden El mercader de Venècia de Shakespeare. I com que no es pot traure una lliura de carn sense vessar cap gota de sang, no hi va haver pacte d´esquerres. D´això es tractava, no?